Comentari de poema "Perdut en mon jardí" d'El cor quiet. (Secció 1: "Les nits")

Seguiu l'esquema següent:

1. Feu un resum de la situació descrita: on és el poeta, quina hora del dia és, amb qui està, què veu, què pensa. Relacioneu-lo amb el títol del poema: quina sensació desprèn? De tranquil·litat? Negativa en algun aspecte?

2. Un cop hagueu dividit el poema en estrofes i parts. Digueu: a) quantes estrofes té i b) les parts del poema segons el sentit.

3. Conclusió: situeu-lo en la secció "Les nits": ¿quin és el tema de la secció? ¿Quins són els neguits comuns que s'hi presenten?

4. Indiqueu la rima de les 3 primeres estrofes i feu el recompte sil·làbic de la primera. Escriviu la primera estrofa i indiqueu-hi tots els elements formals: mètrica, rima i llicències mètriques si n'hi ha.

Extensió: 25-30 línies estàndard (o un full estàndard de 30 línies, 1,5 d'interlineat).

Recordeu que és imprescindible escriure correctament i en un registre estàndard-culte.

Solucionari

 

Situat en la secció "Les nits" que enceta el recull El cor quiet, "Perdut en mon jardí" és una reflexió sobre l'existència humana que es fa tota persona en arribar a l'edat adulta: què ha significat la joventut? Quines expectatives tenim? Què volem fer?Què ens espera a la vida?  Podríem comparar-lo, per entendre'ns, a la reflexió  inicial de la Divina comèdia, quan Dante "enmig del camí de la vida", als 33 anys, s'interroga sobre l'existència. Carner comparteix amb Dante la visió cristiana de l'existència: la vida com un camí, però també un trànsit al més enllà.

De manera similar que a "Nocturn", el poema que enceta el llibre, "Perdut en mon jardí" parteix d'una situació concret similar: la del poeta que, a la nit, quan la resta dels estadants de casa seva dormen, es queda despert, rumia i es desplaça per la casa o, en aquesta ocasió, pel jardí on, en contacte amb la natura, troba encara més el lloc idoni a la introspecció. S'oblida dels quefers diaris, de les obligacions.

El poema es divideix en dues parts clarament separades: descripció del moviment, del lloc i dels sorolls que sent (estrofes 1-5); i interrogació sobre el sentit de la natura que ha cobrat vida (estrofes 6-9). En aquest sentit, el poema és plenament simbolista: aspectes de la realitat com "una fullola", "el so de l'aigua" o "els insectes" semblen fantasmes i tota seguretat  desapareix, el poeta es perd, es desfà, no es reconeix,  creu, fins i tot, que potser perd el seny, es torna boig (estrofa 6), inici de la segona part que en un in crescendo que porta el jo poètic a agenollar-se a terra, a pregar,  a implorar que aquell neguit desaparegui: "¿és que tota la nit se m'abraona / i vol dar un salt enrere mon grumoll?" El jo poètic s'ha transportat a un altre món, el de la fosca, pròxim al subconscient o al món dels somnis, però a un somni paorós.

Les estrofes finals, estrofes 10-11, són la conclusió del poema: la imatge de Jesús, la figura de la divinitat feta home, ve a salvar-lo dels seus terrors nocturns i li retorna la confiança en la vida i en el futur.

 

Mètrica del poema i recompte sil·làbic de la primera estrofa

Carner és un virtuós de la mètrica. "Perdut en mon jardí" presenta 11 quartets decasíl·labs sense cesura que rimen: A, B, B, A;   C, D, C, D;   E, F, E, F: la primera estrofa presenta rima creuada i les altres dues encadenada. Combina els versos masculins (rimes A, C i E; amb les masculines, la resta).

Pel que fa al recompte sil·làbic:

A - tar - dat - en - ma - cam - bra,- con - ci - rós:   rima masculina

1    2       3     4      5     6         7     8     9     10

pri - mer - vaig - a - pa - gar - la - llum - so - mor - ta:  rima femenina

1       2       3      4    5      6    7      8      9      10

fur - iu, - en - a - ca - bar, - o - bro - la - por - ta:    rima femenina

1      2     3    4     5     6      7    8     9     10

cri - dat - per - més - in - si - nu - ants - fos - cors:   rima masculina

 1        2        3           4         5       6      7         8           9         10

RESUM MÈTRIC

Es tracta d'un quartet d'art major, de rima consonant, de versos decasíl·labs sense cesura. Combina la rima masculina en els versos 1 i 4 amb la femenina en els versos 2 i 3. Segueix l'esquema següent: A, B, B, A,  rima encreuada.

Com a virtuós del vers, l'estrofa no presenta ni sinalefes ni elisions.

RECORDEU:

1. Comptem fins a l'última síl·laba accentuada i no afegim ni descomptem cap síl·laba.

2. La rima és fonètica no ortogràfica, per tant rimen: "consirós" amb "foscors". perquè la "r" de "forcors" és muda.

3. En el quart vers: "in-si-nu-ants": u-a. no forma diftong. Cal conèixer bé la diftongació per separar les síl·labes dels versos.

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:48