Pregunta teòrica: El personatge de l'Ànima (amb l'enfocament)

PREGUNTA TEÒRICA. EL PERSONATGE DE L'ÀNIMA

Rellegiu la descripció que la Mila fa del personatge de l'Ànima i les impressions que li causa que es troben a les pàgines següents: capítol 4 (pàg. 114-116), capítol 5 (pàgs. 148-150) i capítol 7( pàg. 169-170). Expliqueu les característiques més remarcables en 4-5 línies, la relació amb la Mila. Finalment relacioneu aquest personatge amb la teoria del super-home de Nietszche.

La descripció física de l'Ànima és similar a la d'un mico o una fura, l'animal que l'acompanya sempre. Té un cap estranyament allargat que sobte la Mila. La noia es fixa en la seva gola mentre beu, amb les dents. també es descriuen els ulls, petit i com agulles  que es claven damunt el cos de la dona mentre dorm. A la Mila, li recorda a algú tot i que no sap ben bé a qui. Finalment (capítol 5) l'identifica amb  el gos que hi havia a casa dels seus oncles. És a dir: una bèstia. D'altra banda, l'Ànima sempre es presenta per sorpresa, l'espia i la cobeja (pàgs. 169-170), és un caçador. L'escena de com escorxa hàbilment conills també és significativa. El seu retrat es completa per la seva incapacitat per parlar. Sols articula sons ("Hu, hu, hu,...!). Aquest aspecte és molt important: el situa a les antípodes del pastor, de llengua fàcil i rica. Caterina Albert fins i tot li concedeix un llenguatge especial, amb característiques diferenciades a la resta de personatges. Això implica, també, que l'Ànima és un personatge aspre i primitiu en contrast amb la intel·ligència i la bondat del pastor. En la teoria nietszchiana del superhome, l'Ànima representa el punt més baix de l'escala. Comparable a les bèsties, a la matèria inerme. Aquest comportament irracional també es troba descrit a través de la multitud que acudeix a la festa  de l'ermita i que ho arrasa i destrossa tot (capítol 10: "Relíquies"). La multitud és un personatge recorrent en moltes obres modernistes i sempre té aquest comportament devastador. A Solitud es personifica amb l'Ànima i encarna les forces negatives, el mal, tot i que el nom pot portar a equívoc. Té un sentit de cosa primitiva, ancestral. El seu rol en l'acció desencadena tot els mals: arrossega en Matias al joc,  és l'assassí del pastor i viola la Mila.