Fes el comentari: Solitud - capítol 13 (amb l'enfocament)

COMENTARI DE TEXT

Comenteu el fragment del capítol 13 "El Cimalt" de Solitud de Víctor Català: pàg. 258-263 de l'edició recomanada. Ed. 62, amb introducció de Toni Sala. Trobareu el text en l'apartat Recursos (material d'estudi).

Abans de fer el comentari:

- Llegiu i estudieu el material dels llibres electrònics de l'aula.

- Cal haver llegit tota la novel·la.

- Llegiu el comentari de text que trobareu a les pàgines 381-383 d'Ed. 62 i apliqueu les parts de l'estructura.

Per comentar el text cal que:

1. Situeu el fragment en la novel·la (capítol i moment de l'acció), feu-ne un breu resum i definiu el moment psicològic que viu la Mila respecte el que ja ha viscut i el que vindrà.
2. Expliqueu la relació de la Mila amb el pastor i de quina manera el paisatge i l'ascenció al Cimalt mantenen estreta relació amb el seu procés personal. A què es refereix amb "la cosa aquella"?

3. Analitzeu el punt de vista del fragment: "La dona es vegé amargament ridícula a sos mateixos ulls. Ells tenir un mal punt? [...] havia estat una mena de providència benefactora que tot ho emparava per igual, sense distincions ni preferències." (pàg. 262)

Es tracta d'un comentari, cal escriure un text sencer ordenat i endreçat, i no pas de respondre les preguntes per separat.

Extensió: 30-35 línies aproximadament o una pàgina estàndard del vostre ordinador (interliniat 1,5). Reviseu la gramàtica i la sintaxi; els correctors sols corregeixen la grafia.

sense distincions ni preferències." (pàg. 262)

PROPOSTA DE COMENTARI

El capítol 13 se situa al centre del conflicte psicològic de la Mila, la protagonista de Solitud. Manté un correlat amb el primer capítol en què la noia, puja a la muntanya per primera vegada seguint els passos d'en Matias, el seu home, per iniciar una nova vida plegats. En el capítol 13, en canvi, l'ascensió a un dels punts més elevats de la contrada, el Cimalt, es realitza en companyia d'en Gaietà, el pastor, la persona que millor coneix tots els paratges muntanyosos. És així que tot complint una promesa i abans que s'iniciï l'hivern, el pastor s'endú la Mila al Cimalt. A més a més, el pastor ha constatat que la relació de la Mila amb el seu home és cada cop més tensa i distant i amb l'excursió pensa entretenir-la.

El recorregut per la muntanya, doncs, del qual aquest fragment ocupa la primera part, serveix per conèixer les cavil·lacions de la Mila, que ara se centren directament en el pastor, el personatge més positiu de l'acció, amb qui la Mila ha dipositat tota la seva confiança. Mentre camina darrere seu, la Mila s'imagina que la pretén sexualment, com abans l'Arnau de Sant Ponç, i es confessa a ella mateixa que "si hagués esdevingut o esdevingués la cosa aquella" (pàg. 261), no el refusaria.

Aquesta escena mostra un moment més del conflicte psicològic que viu el personatge. La Mila compara el pastor amb en Matias i l'Arnau, i es demana perquè no la pretén. Finalment, se'n desencanta per raó de l'edat en el capítol següent. En canvi, viu absent i despreocupada de les intencions de l'Ànima, tot i els reiterats avisos del pastor. En aquest sentit, el recorregut per la muntanya, els diferents indrets, els passos difícils en què el pastor prefereix no parlar, o l'obertura d'altres, així com les rondalles, mostren de forma simbòlica, el procés psicològic que viu la Mila al llarg de l'obra.

El punt de vista d'aquest fragment és extern, però la veu narradora se centra, es focalitza, en la Mila, la protagonista, de qui s'expliquen anhels, intencions, etc. En el fragment en concret, s'analitzen els pensaments sobre el desig de la protagonista. El text s'estructura en preguntes que ella mateixa es fa i es respon. En un procés que sols la porta a una posició de decepció. En canvi, la veu narrativa no manté la mateixa perspectiva respecte als altres personatges, com ara el pastor o en Matias, a qui coneixem a través de les seves pròpies paraules, els diàlegs, o a través del que puguin dir-ne els altres, sobretot la mateixa Mila. El punt de vista d'aquest fragment és similar al de la resta de Solitud. Allò que se n'aparta notòriament són les rondalles posades en boca del pastor que parlen a través de personatges interposats de la vida.