Fes el comentari de text: Solitud - capítol 5 (amb l'enfocament)
COMENTARI DE TEXT
Comenteu el fragment del capítol 5 "Sumant dies" de Solitud de Víctor Català: pàg. 136-137 de l'edició recomanada. Ed. 62, amb introducció de Toni Sala. Trobareu el text en l'apartat Recursos (material d'estudi).
Abans de fer el comentari:
- Llegiu i estudieu el material dels llibres electrònics de l'aula.
- Cal haver llegit els capítol 1-7 de la novel·la.
- Llegiu el comentari de text que trobareu a les pàgines 379-381 d'Ed. 62. Es comenta l'inici de la novel·la.
Per comentar el text cal que:
- Situeu el fragment en la novel·la (capítol i moment de l'acció), feu-ne un breu resum i definiu el conflicte que planteja.
- Expliqueu els sentiments de la Mila i les raons de la seva petició. Descriviu la relació amb en Maties. Cita alguna frase del text per ratificar la teva argumentació. Les citacions s'han de fer entre cometes: "... "
-
Analitzeu el punt de vista de l'últim fragment: "A la dona la ferí...".
CUIDEU MOLT LA REDACCIÓ I LA COHERÈNCIA DEL TEXT.
ASPECTES QUE HA DE CONTENIR EL COMENTARI:
1. Contextualització: El fragment se situa en el capítol 5, un cop la Mila, la protagonista, s’ha situat en la casa, l’ermita, i en l’entorn de la muntanya ni amb l’ofici d’ermità que ha triat en Maties, el seu home. Un cop ha fet neteja de la casa i de l’ermita, la veu narradora situa la Mila al mas de sant Pont, els veïns més pròxims que té enmig de la soledat de la muntanya.
2. El fragment explicita un aspecte del conflicte de l’obra: la maternitat o, millor dit, la seva absència. És un dels caires d’incomprensió i, lentament, d’allunyament i enemistat entre la parella: Mila – Maties. En aquest primer moment, la Mila mostra la voluntat de fer una família, de ser mare, a través d’en Baldiret, el «caganiu» del mas de sant Ponç. Un xicotet d’uns 8 o 9 anys que li farà companyia a l’ermita i ajuda també al pastor.
3. PARTS DEL TEXT
En la primera part del text es descriu la «jove», la Maria o Marieta, com se l’anomena i assistim a la conversa que manté amb la Mila. Serveix per posa èmfasi en la soledat en què viu la Mila i, com ja hem dit, apunta al conflicte. També serveix per ponderar la vida dura al camp, i més per part d’una dona en què «el didatge de vuit fills, l’havien marfida i fet perdre el llustre de bell jovent...». és a dir: l’escarra que implica treballar al camp i a la casa i cuidar dels fills.
En la segona part, s’expressa més concretament l’astre aspecte del conflicte: la manca de relacions íntimes en la parella. Es fa evident en la resposta i el posat indolent d’en Maties: «-Ah...! Déu sap el que em pensava...!» Què es devia haver pensar? La resposta més lògica és que la Mila hagués quedat embarassada d’algú altre, no pas d’ell, cosa que hagués significat un conflicte terrible i la condemna social immediata.
EN RESUM, aquest fragment anuncia força explícitament el centre de la trama de l’obra. A més a més, ja es descriu en Maties anant a pidolar diners pel sant: «La capseta folrada de paper vermell envellutat...» Era un costum de l’època anar a demanar diners, almoines, pels sants de les ermites que, al seu torn, en celebrar-se la seva festa (com es descriu en capítols posteriors) oferia menjar i beure per a tothom. Obeïa a la devoció de la gent que anaven a demanar favors als sants, com és el cas de Sant Ponç. La gent anava a pregar perquè els ajudés en els destrets de la vida. Habitualment lligats a la malaltia, i perquè els retornés la salut. D’aquí els ex-vots comuns com braços, cames, caps, mans... que la Mila ha netejat en el capítol anterior, «Claror». L’ex-vot més important és la cabellera magnífica que pren vida. El cabell sempre és símbol de bellesa i de feminitat. El pastor n’explica l’origen a la Mila, li conta la llegenda d’El sol de Murons, però contràriament al que el pastor pensa, la reacció de la Mila mostra la seva força i determinació: per res del món ella hagués donat aquella penyora a un pretendent. No s’hagués sacrificat.
EL PUNT DE VISTA DEL DARRER FRAGMENT
El punt de vista és omniscient, hi ha una veu narradora externa que coneix i mostra tot el que l’interessa dels personatges, en aquest cas la Mila. Així, parla en 3a. persona: «A la dona la ferí...» Coneix tots els seus sentiments i preocupacions, però cal observar que en aquest fragment com passarà en tota la novel·la, la veu narradora se centra en la Mila, és el personatge que ocupa tot el seu interès, i els altres personatges els coneixerem des de la seva perspectiva, més enllà dels diàlegs en què parlen.
En aquest fragment es poda de relleu el malestar del personatge, un sentiment difús que no sap identificar encara: «va estar descontenta de no sabia què...»