Maragall: Comentari de text-1 (amb l'enfocament)

COMENTARI DE TEXT: Apartats 1-6 d'El comte Arnau

Llegiu i estudieu els llibres electrònics sobre El Modernisme i Visions & Cants que teniu a l'aula abans de fer el comentari de text següent.

Comenteu el fragment del poema El comte Arnau de Joan Maragall: apartats: I-6. (Trobareu el text a Recursos. Pàgines 45-52 d'Ed. 62.

Cal que:

1. Expliqueu la situació del poema narratiu: identifiqueu els dos personatges i el lloc on es produeix l'escena. Recordeu el sant Crist.
   
2. Descriviu el sentiment amorós del comte, les característiques d'aquest amor. ¿Li correspon Adelaisa? Especifiqueu què vol dir el vers "tu que ets tan vividora" (vers 59, pàg. 47) i "escaurà bé a tes pàl·lides germanes" (vers 67, pàg. 48).
3. Com acaba l'escena: ¿Arnau s'endú o no Adelaisa? Recordeu com acaba aquesta primera part del poema.
4. Diàleg entre el comte Arnau i "les veus de la terra":

   - A qui representen? Recordeu que Maragall parteix del folklore.

   - Què li recriminen?  Quin tipus de relació s'estableix entre "les veus de la terra" i el comte Arnau descriu?
   

5. Cal arribar a una conclusió literària: 1) Com aquesta relació expressa un tarannà col·lectiu. 2) Com es relaciona amb el regeneracionisme i vitalisme que proposa Maragall.

ENFOCAMENT

Es tracta d'una escena de seducció entre el comte Arnau, guerrer i seductor, i Adalaisa, monja del convent de Sant Joan de les Abadesses, a uns 10 quilòmetres de Camprodon. Sembla que la història té una base històrica feta llegenda al llarg dels anys. Una llegenda implica la fabulació, la conversió en ficció, d'uns fets reals. Es tracta d'un rapte per amor. Un fet relativament usual, que es pactava sovint entre els enamorats quan la família s'oposava a la relació. En aquest cas, s'interposa la condició de monja, d'abadessa, que Adalaisa esgrimeix en l'escena de seducció: "treure la capa. que et veuré més gran" (III, vers 24).

El comte Arnau es mostra segur, dominant, possessiu. Adalaisa, més temorenca, com corresponia als paràmetres de les relacions de l'època, tot i que una abadessa ostentava el poder del convent. Sovint eren filles de nobles. Per tant la relació es produeix entre iguals. Hi ha també la idea de poder que un comte tenia sobre els seus súbdits, però cal llegir també l'evolució d'Adalaisa en el poema: quan ell l'abandona a la terra, gràvida, prenyada, és ella qui demana de viure plegats.

Cal entendre els versos "tu que ets tan vividora..." (vers 59 i ss.) com una mostra de la bellesa i sensualitat de la noia.

Després s'exposa la idea central: per què viure pendent de l'altra vida si aquesta, la de la terra, pot ser magnífica? És el sentiment de revolta, de sensualitat, de vitalisme propi del regeneracionisme modernista. Sembla que Adalaisa s'hi oposo, en tot cas mostra una certa resistència. Arnau hi va exposant les qualitats sensuals de la noia per convèncer-la. "com és que malparles de la vida, / per la qual estàs tan fortament armada?" (vv. 63-64) que continua en les estrofes següents. Adalaisa es deu al seus vots de castedat i d'espiritualitat. Tot i així, Arnau acaba per endur-se-la al final de la V part, per més tard abandonar-la a la seva sort.

Les veus de la terra: Actuen a manera de cor grec. Exposen l'imaginari col·lectiu que acompanya la voluntat sensual i vital d'Arnau. Estableixen un nou diàleg amb el comte Arnau. És un dels diàleg més coneguts i emotius de tot el poema i de la poesia catalana clàssica. S'hi descriu la voluntat panteista de viure en tot, intensament, de fruir de la terrenitat, pròpia del caràcter mediterrani: Arnau va dient allò que vol ser(roure, roca, mar...) i les veus de la terra l'empoderen de la seva voluntat en un in crescendo fins a l'esclat final: "ser home sobrehome" (versos 164-165) que mostren la idea vitalista de Niezsche. Però aquest desig té una contrapartida: no descansar mai. Arnau es convertirà en una ànima en pena.