Maragall: Preguntes teòriques-1 (amb l'enfocament)

Algunes idees centrals que calia tenir en compte per respondre les activitats proposades.

A) PREGUNTES TEÒRIQUES:

1. Expliqueu amb les vostres paraules què s'entén per "paraula viva" segons Maragall. Referiu-vos també a algun altre escriptor  que influencia l'autor català. (7-10 línies)

2. Doneu 3 característiques del caràcter d'en Serrallonga ("La fi d'en Serrallonga") que puguin identificar-se amb un col·lectiu a qui es dirigia Maragall, s'hi reconegui i se'n senti orgullós. És a dir: 3 característiques que puguin esdevenir "virtuts" d'un poble. Justifiqueu-les tot reproduint alguns dels versos del poema. (7-10 línies. Versos a banda.)

Les respostes han de ser breus però ben elaborades en cadascun dels apartats.

RESPOSTES

1. La paraula viva.

Teniu la informació en l'apartat : "El concepte de poeta i de poesia" del llibre moodle Visions & Cants, de Joan Maragall.

Cal insistir en aquests aspectes:

1. On i quan va formular la seva teoria.

- Elogi de la poesia és en el text on es troben les idees renovadores del concepte de poesia.

- Cal esmentar Goethe o Emerson i Whitman com alguns dels seus referents romàntics importants. El primer, a més a més, el va traduir al català.

- Del concepte de "poesia" cal destacar-ne: la passivitat del poeta que ha d'estar obert, receptiu, a l'exterior, a la natura d'on se li revelarà la inspiració. Per això es diu que és un concepte romàntic: per la passivitat i contemplació de la natura.

- La relació amb la natura, el porta a dues altres constatacions: 1) la Natura, amb majúscules, relacionada amb el panteisme (Déu es troba en els elements naturals); 2) Cal anar a sentir parlar el poble, els pagesos i mariners, perquè ells coneixen el llenguatge senzill. Coneixen les "paraules vives". aquesta idea porta a:

- Trencar amb  la norma de la poesia amb mètrica regular, la mesura dels versos, que duia sovint a una expressió artificial per complir amb les normes de la versificació. S'inicia el vers lliure, versos de diferents llargada en un mateix poema. No se'n pot deduir, però, que Maragall no corregís els seus textos, com demostren els diversos manuscrits

- D'aquesta teoria se n'extreu també com ha de ser el poeta: una "ànima pura". Ser poeta va més enllà de l'escriptura mateixa, és una manera d'estar al món.

2. Característiques d'en Serrallonga. Serrallonga té una base real, era un bandoler que va acabar amagat a les Guilleries i el Montseny i, finalment, ajusticiat a la plaça de Vic. Esdevé un personatge de llegenda en l'imaginari popular, que fa por, però atrau tot i la seva dolenteria. Al final el poble s'hi identifica perquè és: orgullós, valent, viu com vol, és lliure, trenca les normes i desafia la justícia i l'autoritat. I és sensual. Maragall pren aquestes característiques per fer-ne un mite. I de les característiques en surt una manera de es transforma amb "l'ànima catalana" i s'inclouen dins del regeneracionisme modernista. És a dir: el vitalisme, la renovació, l'acció per canviar les coses. Aquestes elements fan que es proposi un orgull de ser català, per ser emprenedor (individualista), vital i sensual (li agrada el menjar i les dones), per emprendre els negocis, l'activitat política, social i econòmica, etc... Són aspectes que atorguen seguretat i optimisme. I s'ha de construir al marge del poder central, de Madrid. (Recordem la desfeta de les últimes colònies, ben present en la societat, i la mort dels nois que hi van anar a lluitar que Maragall tracta a "Els tres cants de la guerra"). El mateix que analitzem en el personatge d'en Serrallonga s'observa en els altres protagonistes de les "Visions".

L'expressió

Cal que distingiu entre llengua oral i llengua escrita. Són dos codis diferents. Us recomano que escriviu: subjecte * verb * complements. I torneu a reprendre el fil.