El + bàsic sobre 3 teories de l'evolució

Breu resum de les teories evolucionistes més importants

Lamarckisme

Primera teoria de l’evolució que s’oposa a la invariabilitat de les espècies.

- Ús i desús dels òrgans.

Durant la vida d’un organisme es produeixen canvis físics a causa de la seva activitat. Si un òrgan s’utilitza molt, es desenvolupa més. És el cas d’un jugador professional de futbol, que després d’uns quants anys de jugar, arriba a tenir unes cames amb un gran desenvolupament muscular. De forma complementària, si un òrgan no es fa servir, s’afebleix, i fins i tot pot acabar per desaparèixer.

- La funció crea l’òrgan.

En el cas que els canvis ambientals originen necessitats noves, en un organisme es poden desenvolupar, com a resposta, òrgans també nous.

- Herència dels caràcters adquirits.

Els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors, de manera que tots aquests trets adquirits passen a la generació següent, produint l’evolució de l’espècie.

Darwinisme

Avui dia no hi ha cap dubte que l’evolució es produeix seguint els mecanismes descrits pel darwinisme.

- Les característiques s’hereten.

Els progenitors transmeten la majoria de les seves característiques als descendents.

- A les poblacions hi ha variabilitat.

A qualsevol població d’organismes hi ha individus diversos, amb característiques prou diferents. Moltes d’aquestes característiques són heretables. Les diferències entre els individus d’una mateixa espècie són causades en gran part per la diversa informació hereditària que tenen els individus.

- Hi ha un excés de descendents.

Els organismes tendeixen a tenir molta més descendència de la que poden mantenir. El nombre de naixements en una generació determinada és molt més elevat que no pas el nombre d’individus de la població.

- La selecció natural actua.

Cada individu té unes determinades característiques que, segons l’ambient on visqui, són més o menys favorables per poder sobreviure i reproduir-se. El procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables. Com que algunes d’aquestes característiques són heretables, a la propera generació es produiran amb més freqüència.

-L’origen de les espècies

Després de molt de temps, la selecció natural pot provocar que una població acumuli força canvis, suficients per determinar l’aparició d’una nova espècie.

Diferències entre lamarckisme i darwinisme:

Agafem, per exemple, el cas del gran desenvolupament del coll de les girafes.

Segons el lamarckisme, les girafes tenen el coll molt llarg perquè generació rere generació han anat estirant el coll per tal d’arribar a les fulles dels arbres dels quals s’alimenten. El fet d’estirar el coll provoca que s’allargui una mica.

Aquest petit canvi es pot heretar, de manera que la descendència té ja de bon començament el coll una mica més llarg. Si això es va repetint durant moltes generacions, s’aconsegueix que el coll esdevingui molt llarg. AIXÒ NO ÉS CERT.

Segons el darwinisme, originàriament hi havia girafes amb el coll més llarg i girafes amb el coll més curt . En èpoques de sequera o de molta competència pel menjar, les girafes amb el coll més llarg podien arribar a les fulles més altes i per tant tenien accés a més menjar. Les girafes amb el coll més curt no podien arribar a les fulles més altes i

morien de fam. Això feia que només es poguessin reproduir les girafes de coll llarg i,per tant, a la següent generació les girafes tendissin a tenir el coll més llarg. Tanmateix, hi continuaria havent variabilitat de mides de coll, per la qual cosa el procés de selecció es podria continuar produint. Després de moltes generacions, la selecció natural aconseguiria que el coll de les girafes fos molt més llarg que no pas originàriament.

Neodarwinisme o Teoria sintètica

Amb els descobriments de la genètica i paleontologia, sorgeix el neodarwinisme. Es basa en:

La unitat sobre la que actua l’evolució no és l’individu, sinó la població,conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen junts en una determinada zona.

L’existència de la variabilitat genètica, és a dir,la presència d’una amplia gamma de genotips obtinguts a l’atzar a partir del fons genètic d’una població.

La variabilitat genètica de les poblacions ve causada per l’aparició de mutacions i, en major grau, la recombinació gènica relacionada amb la reproducció sexual(meiosi). Aquests processos són aleatoris.

La selecció natural fa que els genotips més favorables deixin més descendència i, per tant, que augmenti la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats.