Llengua catalana i literatura I        
Llengua catalana i literatura II   
Competències avaluables
Dimensió estètica i literària 

Aquesta dimensió és un dels apartats propis i fonamentals de la matèria i, tenint en compte la diversitat de suports en què es poden presentar les obres, ha de ser l'origen i motor de moltes de les activitats de la matèria. Els continguts tenen com a eix l'hàbit de la lectura i el desenvolupament de la competència de lector literari (aspecte fonamental i eix per a les activitats de reflexió i aprenentatge de la llengua i la literatura); els tòpics, els moviments i els gèneres literaris; i l'expressió personal.

Dimensió comunicativa

Es plantegen els eixos per a un ús comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matèries) amb els recursos necessaris per a la participació en interaccions i la comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals.

La reflexió metalingüística és un referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements tot superant la visió gramaticalista de l'aprenentatge de la llengua.

Dels continguts per al segon curs de Batxillerat, es destaquen a continuació aquells apartats que tindran més incidència a les PAU de Llengua i Literatura Catalana:

  • Comprensió de discursos escrits
    • Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptar una posició crítica en la seva interpretació.
    • Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències socioculturals complexes.
  • Producció de discursos escrits
    • Coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a l’elaboració de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en altres matèries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació en esquemes i mapes conceptuals, etc.
    • Elaboració de missatges escrits a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals concretes. 
    • Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació,coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l’elaboració de les produccions pròpies i en la seva presentació final.
  • Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió
    • Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que possibiliti la interiorització de les diverses regles de funcionament i el seu ús conscient.
    • Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents necessitats discursives: persuasió, explicació, manament, expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o situacions, etc.
    • Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.)
    • Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.
    • Reconeixement dels diferents nivells d’ús de la llengua i de les necessàries convencions que cada ús comporta.
    • Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la realització dels textos propis.
    • Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d’inclusió dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referències, etc.)
Dimensió plurilingüe i pluricultural

Pren com a punt de partença la reflexió metalingüística que afavoreix les transferències d'aprenentatges necessàries per al desenvolupament d'aquesta dimensió

  • Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge 
    • Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües, especialment de la seva organització en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d’escriptura), les paraules (creació i derivació, construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera d’organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).
    • Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.
  • Coneixement de les llengües
    • Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen aquestes situacions.
    • Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i Catalunya: les famílies de llengües; llengües europees i les de l’emigració; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.
  • Actituds i llengua
    • Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la cultura.
    • Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.
    • Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació, rebuig o negació d’altri, i voluntat de superar els prejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.
    • Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de la riquesa que comporta l’acceptació de la varietat lingüística i cultural.
Dimensió de recerca i tractament de la informació

És una part de la dimensió comunicativa orientada a la iniciació en el camp de la investigació



Darrera modificació: diumenge, 12 d’abril 2020, 13:04