Solucionari Balança de pagaments

1. FONT 1:
Quin tipus de font és i quin és el context històric - nacional i internacional- del contingut d'aquesta font? ( 6-7 línies)

Es tracta d’una font secundària, no contemporània als fets, un esquema gràfic amb dades estadístiques tret d’un llibre d’història, de contingut econòmic. Poden dir també que és de caràcter públic i polític

Context històric del contingut d'aquesta font?
Cronològic: segona meitat del segle XX
Polític: la dictadura Franquista. Són dades situades dins la segona fase econòmica del franquisme: corresponent a la primera dècada del desarrollisme ((1959-1973), dominada pels tecnòcrates, posterior al Pla d’estabilització i liberalització de 1959.

Als Recursos d'estudi del lliurament es pot trobar més informació a: http://www.historiasiglo20.org/HE/15-2.htm

2. FONT 1
Què s'entén per "miracle espanyol" a partir de les dades d'aquesta balança? (7-8 línies)

Cal distingir tres aspectes:

• Dèficit de 1.105 milions de dòlars anuals a la balança comercial (és a dir, les importacions eren superiors a les exportacions).

• Superàvit de 1288 milions de dòlars anuals en la suma dels ingressos per turisme, remeses dels emigrants i inversions estrangeres.

• Per tant, superàvit a la balança de pagaments.

Durant els anys posteriors al Pla d'Estabilització de 1959, l'economia espanyola va conèixer un fort crexiement, amb una balança de pagaments favorable, una situació que s'havia donat molts poques vegades a la història contemporània. Hi ha un creixement general de les importacions i les exportacions degut a l'increment de l'activitat econòmica, però aquesta balança no és positiva gràcies al comerç i l'exportació de productes espanyols, que no arriben a obtenir la meitat dels diners que calen per pagar les importacions, sinó als diners del turisme  ( la principal indústria nacional fins i tot en aquests moments)i els enviats pels treballadors espanyols a Europa, juntament amb inversions estrangeres ara que s'ha obert la possibilitat d'un comerç més fluid amb la resta d'estats occidentals. Correspon a un període d’inserció progressiva de l’economia espanyola dins l’economia internacional, després del període de l’autarquia ( on pràcticament el país va quasi acabar en fallida econòmica). 

Pots trobar més informació a les pàgines 291 i 295 del llibre de text i als Recursos d’estudi del lliurament a l’enllaç http://www.historiasiglo20.org/HE/15-2.htm

3. FONT 2: (7-8 línies)
Què entenia Franco com a exercici de la democràcia? Quina conducta seguia amb els que no pensaven com ell? Quins eren els defectes del règim l'any 1960, segons Jordi Pujol? 

Franco pensava que el seu règim no era una dictadura sinó una "democracia bien entendida", la democràcia orgànica, que perrmetia la participació sense introduir divisions a la societat.
El règim de Franco no admetia els partits polítics: "los partidos se convierten en plataformas para la lucha de clases y en desintegradores de la unidad nacional".

La primera font és un discurs de la dictadura que mostrava com es governava el país: sense partits, sense democràcia, encara dit en paraules no massa comprensibles per a la majoria de la població:
La segona font, d'un testimoni directe, explica com, per fer una protesta llençant "octavillas" el torturen a la comissaria de policia.

Jordi Pujol, futur president de la Generalitat, als Fets del Palau de la Música catalana, pateix també les conseqüències de la seva crítica a la dictadura que el va fer presentar-se davant un consell de guerra. La seva crítica es basa no només en la limitació dels drets polítics sinó també en la corrupció econòmica com a base del sistema franquista. 

4. FONT 3: (7-8 línies)
4.1 Explica quines atribucions té Franco i raona si existeix una separació de poders en aquest règim.
4.2 Quina funció tenen les Corts i què són els terços que pots veure a l'esquema?
4.3 Creus que podem considerar al règim de Franco com una forma particular de democràcia o com una dictadura personal?

En aquest gràfic podem veure com Franco detenta tots els poders, tant pel què fa al nomenament del govern, com al control de l’exèrcit, el partit únic, el tribunal suprem de justícia o les Corts.

Les Corts eren l’organisme que havia d’elaborar les lleis durant la dictadura. Una part dels "procuradors" eren nomenats pel cap de l'estat, una altra part eren alts càrrecs designats pel govern o per l'església, i dels restants, un terç era triat pels municipis (intervinguts per l'estat), una altra part pels sindicats (dels règim) i només un terç escollits per vot dels homes i una part de les dones, entre els candidats acceptats pel règim. Per tant, aquestes corts, més que representar al poble espanyol, representaven els interessos de l’estat.

Pel què veiem aquí, el règim franquista no permetia cap participació lliure dels ciutadans a la política, i tot depenia de la decisió personal del dictador.

Podeu trobar més informació al llibre de text a les pàgines 264-265 i 290-291.

5. Explica els fenòmens migratoris que es van donar a Espanya durant el franquisme, amb les diferents destinacions d'aquests moviments, dins i fora de l'estat, l'impacte demogràfic i les conseqüències econòmiques. (7-8 línies)

Durant el franquisme hi van haver moviments migratoris interns i externs. Els interns van ser sobre tot trasllats de zones agràries a zones urbanes. Es van donar massivament en les dècades dels anys 60 i 70. En concret, es van despoblar fortament l’Andalusia interior, Extremadura, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Galícia i Aragó, en benefici de Catalunya, sobre tot Barcelona, el País Basc, la costa de València i Madrid.

També hi va haver una forta emigració exterior cap als estats d’Europa occidental, que coneixien un fort creixement econòmic.

Aquests moviments van empobrir una part del territori, però van permetre la configuració d’una nova societat urbana, de classes mitjanes. Les transferències de diners arribades de l’exterior van contribuir a equilibrar la balança de pagaments.

Pots trobar més informació al llibre de text, a les pàgines 296 i 297.