Solucionari de l'activitat L2ACR2 Guerra civil
1.
FONT
1 (3-4 línies)
Indica quin tipus de font es tracta i què ens
mostra.
Es tracta d'una font primària, de la mateixa època que estudiem, iconogràfica, perquè fa ús de la imatge, pública i de tema polític, perquè es fa una crítica del bàndol anomenat «nacional» durant la guerra civil.
2. Comenta el que pots veure a la Font 2, explica el seu context històric i què van ser els comitès de milícies antifeixistes (7-8 línies)
Es
veu: una barricada feta per
civils enfront dels militars que són homes de guerra experimentats a
Àfrica que s'han aixecat contra la república i a Catalunya, en
aquest cas a Barcelona, ón no
ha triomfat l'aixecament.
Lluites
del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, on l’acció dels mossos
d’esquadra, la Guàrdia d’Assalt, i els voluntaris antifeixistes
van fer fracassar el cop d’estat.
Comitè
Central de Milícies Antifeixistes
El
que diu el llibre de text és: Fou de coordinació de les forces de
les diferents organitzacions polítiques per coordinar políticament,
social i econòmica la situació a Catalunya i la preparació de les
milícies populars per ser enviades al front. Els dirigents
anarquistes van concloure que en aquell moment no era possible dur a
terme la revolució social i van acceptar col·laborar amb les
autoritats per vèncer als militars insurgents. El Comitè estava
integrat per les principals organitzacions d'esquerres (ERC, CNT-FAI,
UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana- i es
convertí en el centre del poder a Catalunya durant els primers mesos
de la guerra.
Si vols informació sobre aquest punt pots anar a la pàgina 240 del llibre de text i a l’àudio complementari del lliurament «El fracàs del cop d’estat a les grans ciutats.
3.1
Cerca
informació a la xarxa i fes un breu resum de qui era Joan March,
(fes un resum de la biografia; han d'aparèixer, entre d'altres
dades, el cas del Dragón Rapide i la relació amb l'actual Banca
March )
Comerciant i financer mallorquí. Inicialment va donar suport als socialistes, però ràpidament es va enfrontar a la segona república per haver volgut fiscalitzar els seus negocis. El van arribar a empresonar per corrupció, pèrò va fugir sobornant al director de la presó. el gran beneficiat del bàndol guanyador de la guerra. Va ser també qui va finançar el vol del Dragon Rapide, l'avió anglès que va portar d'amagat Franco de Canàries al Marroc perquè es pugués posar al capdavant de les tropes colonials desprès del cop d'estat. La Banca March i la Fundació March encara funcionen i són part del llegat d'aquest financer.
3.2
Valora
quina importància podia tenir aquesta aportació, donada la situació
a l'inici de la guerra i les raons de Joan March per finançar al
bàndol nacional.
Aquesta
aportació va ser fonamental per al bàndol franquista, ja que no
només va permetre posar en marxa el cop d'estat, sinó que va donar
suport a les primers operacions militars que van transformar el
fracassat primer intent de prendre el poder en una guerra civil. Joan
March va ser un dels primers beneficiaris del triomf de Franco, per
exemple en el cas de FECSA(Fuerzas Eléctricas de Cataluña Sociedad
Anónima), esta compañía adquirió todos los activos de Barcelona
Tractión Light and Power Company Limited después de que March es
fes amb el control gràcies a una sentència judicial injusta. Els personatges com Joan March
preferien la dictadura a una república democràtica ja que els
resultava més fàcil fer els seus negocis a l'ombra i no havien de
patir per la política redistributiva que procurava implantar el
centre-esquerra. També tenien por de l'avenç de les forces
polítiques revolucionàries.
4.
Veient
aquesta Font 4, i els fets de la Fatarella (que tens explicats a la
secció "Testimonis" dels Recursos del lliurament)
explica perquè les guerres civils són considerades les més
destructives, esmentant i explicant aquests dos exemples.
Les
guerres civils van més enllà de la violència de qualsevol guerra
ja que els contendents no només volen eliminar al contrari al camp
de batalla, sinó imposar-se al conjunt de la societat.
com es
pot llegir a la circular secreta de Mola i a la font 3; des del
primer moment podem veure la violència selectiva contra totes les
organitzacions polítiques, i tots els demòcrates. Els
conspiradors volien conscientment exercir el màxim nivell possible
de violència per impedir qualsevol reacció dels grups militants de
l'esquerra.
D'altra
banda, com veiem als Fets de La Fatarella, també dins de les
organitzacions proletàries d'esquerra hi havia elements disposats a
exercir un considerable nivell de violència amb tal d'imposar al
conjunt de la població una ideologia que no sempre s'adequava a les
necessitats o als desitjos dels mateixos treballadors.
5.
A
partir d'aquesta Font 5 (i del què s'explica a l'audio "La
política de no-intervenció" que tens als Recursos del
lliurament), comenta la participació estrangera a la
guerra civil, raons, i importància del suport obtingut per cada
bàndol. (a
la resposta s'ha de veure que has fet servir el que s'esmenta al
text, al llibre de l'assignatura i a l'audio)
Des
d’abans de l’inici del conflcite armat contra la II República,
el dictador italià Mussolini va intervenir, amb diners i armes, a
favor dels grups d’ultradreta que volien posar fi a l’experiència
republicana que representava la Ii República. Durant la guerra,
Mussolini va fer arribar a Espanya divisions completes, forces
d’aviació, armaments, equips i informació, dins del Corpo di
Truppe Volontarie que van resultar, si no decisives, si molt
importants per decantar el resultat de la guerra. Alemanya
va fer arribar un cos complet d’aviació, la Legió Condor.
Un
altre recolzament important dels sublevats va ser el Vatlicà i
l’església catòlica en el seu conjunt.
Pel
costat republicà,
la
Unió Soviètica va donar suport amb armes modernes i consellers
polítics i militars, i Mèxic amb suport diplomàtic i armament
lleuger. La Internacional Comunista i altres organitzacions
d’esquerres també van afavorir l’arribada de voluntaris per
lluitar a Espanya, dins les anomenades Brigades Internacionals. Però
eren
molts voluntaris sense experiència militar enfrontant-se a l'exèrcit
dirigit per militars africanistes acostumats a la guerra o l'alemany
emprant armament i tàctiques militars que empraria a la segona
guerra mundial.
Leon Blum, el president francès, volia inicialment donar suport a la República, però es va veure limitat per tres factors:
- la pressió dels seus socis radicals al govern de França, que no volien recolzar la situació revolucionària creada a Espanya desprès del cop d'estat.
- el govern anglès, contrari a tot suport a l'esquerra espanyola i amb molta por de provocar un nou enfrontament amb Alemanya
- la por a Hitler. Sense recolzament anglès, França no podia enfrontar-se militarment a Alemanya.
Finalment, Blum va proposar una política de no-intervenció per "ofegar" l'enfrontament espanyol sense ajuts estrangers. Però no hi havia una autèntica pòlítica de control del què feia cada potència ni s'havien adoptat sancions en cas d'incumpliment. Per això, Alemanya i Itàlia van ajudar amb tot un seguit de recursos efectius i prèstecs al bàndol franquista, mentre que la república democràtica restava sense suport de les democràcies occidentals.
Si vols una revisió de l'escrit pots veure les pàgines 246 i 247 del llibre de text i a l'audio esmentat a la pregunta.