HISTÒRIA – BLOC 1 - SOLUCIONARI DE L’ACTIVITAT L4ACR1 s1 2019-2020


1. Indica de quin tipus de font es tracta justificant la teva resposta

És un font primària, contemporània dels fets; una proclama dels treballadors redactada per un periodista, que avui considerem textual, de caràcter públic, adreçada al conjunt de la població i política pel seu contingut.

2. Quin és el seu context històric? De quina guerra està parlant aquest obrer?

Marc general: La Restauració Borbònica, segon període, després de la guerra de Cuba i l'intent de colonització del nord d'Àfrica, per tant la guerra del Marroc (derrota del Barranc del Lobo i la crida a reservistes) i el retorn d'un cert militarisme. (1900-1923)
A Catalunya: Inici de les protestes de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909). Esclatà la protesta a Barcelona contra el govern de Maura i contra la guerra.


3.- Font 1 i 2:
Veus algun tipus d'anticlericalisme a la proclama?
Com es va manifestar l' anticlericalisme a la Setmana Tràgica?) (7-8 línies)

Podem veure al text l'anticlericalisme dels obrers, quan diu: "se podrían formar regimientos de curas y frailes que, además de estar directamente interesados en el éxito de la religión católica, no tienen familia, ni hogar, ni son de utilidad alguna al país". La vaga general suposava també una revolta dirigida contra els centres religiosos, recordant el recolzament de les jerarquies eclesiàstiques als grups més reaccionaris i conservadors i la justificació de l'injust ordre social establert.
El lerrouxisme, anticlerical, també tindrà la seva influència en aquests fets de la crema de temples, convents, d'escoles cristianes, fundacions caritatives i centres socials, considerats tots com a part del domini social que exercia l'església.

Pots trobar més informació al llibre de text, a la pàgina 164 i als Recursos d’estudi del lliurament, als Àudios Complementaris (Documentos RNE: La Semana Trágica) i al capítol d’Audiovisuals (Històries de Catalunya: La violència).

4.- Explica perquè Barcelona va ser coneguda com "La Rosa de Foc". ( 1 punt) (6-7 línies)

Els primers anys del segle XX son els anys de les bombes i de la Setmana Tràgica: les bombes del Liceu (1893), del Corpus (1906) i ara la Setmana Tràgica (1909) havien atorgat a Barcelona aquesta denominació violenta.

5.-Violència als carrers (2 punts):

5.1 Comenta si creus que el poeta Joan Maragall tenia raó quan deia el següent al text (5-6 línies)
"la bomba i el renec són, sobretot, una mateixa cosa: un desfogament de la impotència per crear(..) el qui odia la societat i no se sent fort per a transformar-la, tira una bomba al mig de la plaça; el sentiment és el mateix: la impotència enrabiada" i que la justícia no és infal·lible"

Joan Maragall parla sobre tot de la violència dels anarquistes, que es veuen incapaços de transformar un marc polític i econòmic que els oprimeix i que reaccionen amb ràbia. S'ha de posar en relació amb la situació creada pel bloqueig polític de la Restauració, on només podien governar uns partits de la classe dirigent cada cop més minoritaris, amb una policia i una justícia que servien a les classes dominants i amb una repressió més aviat cega. Aquesta incapacitat de modificar les coses mitjançant el règim parlamentari portava a actes de violència que no servien de res i eren com un crit de ràbia, un renec.

5.  Comenta aquest paràgraf i explica a què es refereix en concret: “además, que, dado el sistema español de reclutamiento del ejército, solo los obreros hacen la guerra que los burgueses declaran

El reclutament de l’exèrcit mitjançant el sistema de quintes feia que el servei militar obligatori havia d'implicar 1/5 dels joves, però qui podia pagar una elevada quantitat de diners o trobar, també per diners, un substitut, se’n lliurava.
Els soldats que no tenen diners per evitar el servei militar, el fan, també en cas de guerra: sempre van ser els sectors més dèbils de la societat, d'aquí el nom "d'impost de sang" perquè no poden pagar uns diners per no anar-hi.
 Aquí es tracta de la lleva dels reservistes, homes casats, amb famílies i que ja havien fet el servei militar i que eren novament cridats a files per defensar els interessos dels inversors a les mines del Rif.

Podeu trobar més informació als Recursos d'estudi del lliurament a l'àudio complementari "El rebuig popular de les quintes i els consums".



Darrera modificació: divendres, 6 de desembre 2019, 22:08