Pregunta 1.

 Es tracta d’una font primària, textual, pública i de caràcter social

 És primaria perquè es tracta d’un document oficial promulgat en el moment dels fets, destinat al coneixement públic. S’ocupa de les mesures policials contra els que provoquin avalots i destrueixin fàbriques.

Pregunta 2.

Context històric: El seu context general és el Sexenni Revolucionari (1868-1874), el moment concret és a l’etapa del regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873), un any abans de la primera república.
En relació al moviment obrer: cal situar-lo després de l’escissió – 1871- de l’A.I.T .(creada al 1868) en bakuninistes i marxistes.
La Revolució de 1868 restaura el dret d’associació obrera ( i també la llibertat d’expressió)a la Carta Magna de 1869. Aquesta obrera comenta la necessitat d'associar-se que té la classe 
treballadora. El cop d’estat de Pavia, que acaba amb el Sexenni, suposarà il·legalitzar totes les associacions obreres.

Si vols saber més sobre aquestes preguntes, pots consultar el llibre de text a les pàgines 102 i 103, i l’àudio «El moviment obrer» als recursos del nostre Campus.

Pregunta 3.

Font 1: "En Badalona trabaja en la fábrica el obrero Sebastián Perea, de siete años. Y hay otros ...y porque es inútil todo. Si no hemos de conseguir nada ¿para qué traer un protocolo de papeles?"


La font 1 ens mostra les condicions laborals i vitals dels obrers, en concret la necessitat d’acabar amb el treball infantil, també impotència davant els resultats de la Comissió de Reformes. Critica la manca de preocupació i intransigència de les classes benestants  "classe media" i dirigents per canviar-les ( recordeu els % d’analfabetisme del Lliurament 1)Demana que hi hagi un control obrer sobre les condicions laborals.


FONT 2: "cal que prenguem part en aquesta societat per posar fi als mals que pesen damunt nostre i damunt d’aquesta humanitat desventurada, que gemega sota la mala organització política...he vist la raó que té la classe obrera d’associar-se".

La font 2 assenyala com a causa del patiment obrer la manca d’organització dels treballadors. Mostra la necessitat d’associar-se com a únic mitjà de posar-li fi.  S’adreça a les dones obreres catalanes aconsellant la seva participació en les associacions obreres: “cal que prenguem part”. Cal fixar-se que el públic és femení, però que la font no fa referència explícita a l’explotació laboral de les dones, que era molt greu, sinó que parla sobre la seva condició de treballadores.

Condicions de vida:
Patien unes condicions materials de vida (habitatge, alimentació, etc.) molt precàries. A més, no gaudien de cap seguretat en cas de malaltia o d’acomiadament. L’esperança de vida era d’uns 40 anys, amb manca de formació, analfabetisme , els infants treballaven i no estaven escolaritzats, no era possible sortir de la misèria sense formació educativa.
Ni homes ni dones podien accedir al dret de vot, 
que era censatari o, quan es va concedir el sufragi universal, era manipulat pel frau electoral. Les dones no van poder votar fins a la Segona república

Condicions de treball:
Suportaven llargues jornades de treball (12-14 hores al llarg de 6 dies a la setmana, des de que eren nens fins que no podien treballar). Les condicions higièniques i els riscos laborals eren perillosos per la salud.
Prohibició constant de les associacions obreres, un perill per la pàtria,
 segons deien els líders polítics que defensaven els interessos de la burgesia.
Els salaris no donaven per sobreviure i feien que tota la família, nens inclosos, treballessin. Nens i dones no cobraven el mateix per la mateixa feina, sinó sempre salaris inferiors.

Pregunta 4.

Ferran Alsina era gerent d'una de les fàbriques de la familia Güell a Catalunya. Alsina representa una opinió propera a la patronal a la qual pertanyia. Això ho podem veure en què defensa el treball infantil i les condicions de treball que s’ofereixen a les fàbriques. En canvi, fa responsable de les terribles condicions vitals als mateixos obrers “de las largas horas que al descanso de la noche se roban para malgastarlas en desórdenes que destruyen la naturaleza; tienen su origen en el corruptor y fatal ambiente del café cantante; debe su causa a las orgías tabernarias, a la estúpida vanidad de estirar la pierna más de lo que alcanza la manta»
Alsina ens diu que: Ha millorat el tracte, abans se'ls maltractava a les empreses. Han millorat els horaris. Considera que la causa de la misèria és la manca de costums familiars i socials sanes, en cap moment accepta que les condicions laborals (treball infantil, manca de formació, salaris per sota del nivell de subsistència) són la causa d'aquella vida miserable.

Pel què hem vist a les preguntes anteriors, tot això és difícilment creïble, ja que les jornades de treball eren molt llargues i la salubritat de la feina molt escassa. Si els nens treballaven era per aconseguir un rendiment similar al dels adults però a un cost més baix. Per tant, els fabricants no s’havien esforçat massa per millorar la seva condició.

Si et cal saber més sobre aquestes preguntes, pots consultar també les pàgines 108 i 109 del llibre de text, l’àudio “La vida de la classe obrera al segle XIX” i el vídeo “Catalunya, la fàbrica d’Espanya” als Recursos del nostre Campus.

Pregunta 5.

Cànovas i Sagasta, polítics molt importants al final del segle XIX, eren els líders dels partits liberals, conservador o fusionista (coneguts popularment com a partit conservador i partit liberal) defensaven els interessos de la burgesia enfront del mon obrer, empraran fins i tot el frau electoral per aconseguir-lo
Tots dos textos ens permeten veure una intransigència en front de les demandes obreres, tal com aquestes eren formulades a l'època, equiparant als seus compatriotes amb els bàrbars, fora de tota civilització. Es pot justificar en la mesura que anarquistes i socialistes proposaven un canvi revolucionària, que volia acabar amb el sistema polític i econòmic.
Defensaven uns interessos burgesos, del 
model d'estat liberal, defensors de la mínima o no regulació de les feines, com mostra el text d'Alsina, i empraran fins i tot posteriorment el frau electoral per aconseguir-ho.

Si cerques més informació sobre aquest punt pots consultar el llibre de text a la pàgina 101-103 i l’àudio sobre el moviment obrer a la secció “Recursos” del nostre Campus.



Darrera modificació: dilluns, 2 de desembre 2019, 13:50