Història de l'Art Català

Pla de treball del Lliurament 3

Continguts

• Aspectes generals: : context històric, cultural i societat. Cronologia: segle XVI fins començaments del segle XIX

• Art del Renaixement. Segle XVI:

             2.1. Panorama històrico-artístic general: Manca d’obres d’envergadura. Arrelament tradició gòtica.

             2.2. Arquitectura: Evolució. Reials Col.legis de Tortosa. Per Blay

             2.3. Escultura: Recuperació escultòrica. Bartolomé Díaz i Damià Forment. Díez de Liatzasolo. Agustí

             2.4. Pintura: Internacionalisme sense figures d’alt relleu: Joan de Borgonya; Pedro Fernández, Ayne Bru.

                               Predomini del retaule. Introducció de trets renaixentistes (oli, paisatge, gravat)

• Segle XVII: Art Barroc.

          4.1. Trets generals:  

         4.2. Arquitectura i urbanisme: Urbanisme escenogràfic: Façanes i escalinates (Façana i escales catedral de Girona). Planta jesuítica (església de Betlem). Elements decoració (façanes catedral de Tortosa i Girona). Nova espiritualitat: nova construcció de monestirs (monestir de San Ramon, a la Segarra). Construcció de Consells Municipals (Reus, Manresa, Cervera, Agramunt). Arquitectura de beneficència (Casa de Convalescència de Barcelona

           4.3. Escultura: Hegemonia de l’escultura al segle XVII. Predomini del retaule: Temes; estructura. Escultura funerària. Tallers: Pujol, Grau, Tramulles

           4.4. Pintura: Poca importància de la pintura. Gran difusió del gravat. 

• Segle XVIII: Rococó i Neoclassicisme

          4.1. Trets generals:  

        4.2. Arquitectura i urbanisme: Grans actuacions urbanístiques i obres d’infraestructura (Barri de la Barceloneta; Sant Carles de la Ràpita). Militarització i Academicisme: Construccions militars (Ciutadella de Barcelona), construccions religioses (Seu Nova de Lleida, Sant Agustí Nou de Barcelona); Construccions civils (Universitat de Cervera, Casa de Convalescència, Col.legi de Cirurgia de Barcelona).

          4.3. Escultura: Pervivència de l’estètica barroca molt influïda pel rococó: Doble tendència classicista i popular  i : Hegemonia del retaule (Arenys de Mar, Igualada, Monestir del Miracle al Solsonès). Escultors (Costa, Morató, els Sunyer, Lluís Bonifaç [cor de la Catedral Nova de Lleida])

          4.4. Pintura: Recuperació de la pintura. Antoni Viladomat  (Capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró) Els Tramulles. Gravat: Il.lustració de llibres (La Màscara Reial, amb la participació de Pere Moles) 

          4.5. L’Escola de Llotja

• El trànsit del segle XVIII al segle XIX: Consolidació del Neoclassicisme

           5.1. Arquitectura: Reformes urbanes postnapoleòniques (Passeig de Sant Joan i el Jardí del General, Millora de les Rambles)

  Arquitectura religiosa: Catedral de Vic, de Josep Morató; Palaus episcopals (Barcelona, Solsona). Arquitectura civil: Edifici de Llotja; Duana Nova; Palau de la Virreina; infinitat de palaus particulars.

  5.2.          Escultura:Continuïtat de la tradició barroca: Ramon Amadeu. Arrelament del neoclassicisme: Damià Campeny; L’Escola de Llotja.

  5.3.          Pintura: Novetats temàtiques: Temes històrics i al.legòrics; temes costumistes (Flaugier i Salvador Mayol). Recuperació de la pintura mural en palaus (Francesc Pla el Vigatà; Pere Pau Montaña).

El material d'estudi el podreu trobar a l'apartat de recursos de cada lliurament.

Seqüència de treball

1. Llegeix el material d'estudi indicat en Recursos.
2. Fes la tasca L3ACR1_Tramesa activitat del Renaixement i Neoclassicisme
   
   • Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final resulta de la mitjana aritmètica de totes les activitats del lliurament.