• Llegeix el text següent, que en part reprodueix la resposta orientativa a una pregunta de les PAU de l'any 2010 sobre l'urbanisme de Tarraco:

 



L’antecedent preromà de Tàrraco era en territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L’any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió  (Gneu i Publi Corneli Escipió) van establir-hi un praesidium (campament militar estable) que esdevindria la futura Tàrraco. Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després fou corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Ja des d’època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis.

La ciutat –d’unes 70 ha.-, se situava al pas de la Via Augusta. La seva organització planimètrica és la característica de les ciutats colonials romanes de nova planta, amb carrers longitudinals (de sud a nord, dits decumani) que es tallen en angle recte amb altres carrers transversals (de nord a sud, anomenats: cardines), constituint una planta reticular o en quadrícula, inspirada en el model grec conegut com a planta hipodàmica (car es considerava que Hipòdam va ser-ne l'"inventor", en desenvolupar-la en la ciutat grega de Milet) i que té un clar paral·lel en l'estructura en quadrícula de l'eixample barceloní, per donar un exemple modern.

Amb tot, les peculiaritats del terreny on s'aixecà la nova ciutat, i també la seva condició de capital provincial, explica que l'estructura de la ciutat presenti certa singularitat i complexitat.

Tàrraco estava envoltada per una muralla i el seu espai intra muros s’organitzava en quatre nivells i en tres terrasses:

    • Al primer (a nivell de mar), la part més baixa de la ciutat fins a tocar al port, hi havia tots els edificis públics, privats i residencials propis d’una colònia, com ara les insulae de cases o el fòrum local (també dit municipal o colonial).
    • Al següent nivell es correspon amb la primera terrassa es va construir un circ que ocupava tota l’amplada determinada per la muralla; es conserven encara les escales d’accés des de la terrassa del circ fins a la del fòrum (situat a la terrassa immediatament superior), protegides per una torre (anomenada del “Pretori”).  
    • Al tercer nivell (segona terrassa)  hi havia el fòrum provincial, on es construïren els edificis administratius necessaris per al govern de la província Tarraconensis (de la qual Tàrraco era la capital).
    • A la terrassa més alta (la tercera), hi havia un temple, versemblantment consagrat a l'emperador Octavi August.
    • Fora del clos emmurallat es trobaven dos importants edificis d'espectacles (el teatre i l’amfiteatre; aquest darrer força ben conversat). També se suposa que podria ser-hi el port i un barri suburbial.

A prop de la ciutat, es troba un monument funerari conegut com a Torre dels Escipions i l’arc de Berà, així com les restes de la pedrera de El Mèdol; a l’oest, hi ha les restes gairebé intactes d’un dels aqüeductes de la ciutat, conegut amb el nom de Pont del Diable o Aqüeducte de Les Ferreres.




ALTRES RECURSOS:

  • La pàgina web Labyrinthus / Laberint, més aviat un portal sobre el món clàssic de l'antiguitat, no permet enllaços directes als diferents continguts de les seves seccions, sinó només a la pàgina inicial de cadascuna d'aquestes (Laberint Dels mites, De Grècia, De Roma...). Així doncs, convé parar atenció al següent itinerari dins aquest portal per arribar a la seva pàgina sobre Tarraco:

Laberint de Roma / Vrbs (barra horitzontal) / Tarraco (marge esquerre)



  • En la pàgina web del MNAT (Museu Arqueològic Nacional de Tarragona) trobaràs la informació més actualitzada sobre les restes arqueològiques de l'antiga ciutat de Tarraco (muralles, fòrums provincial i colonial, teatre, amfiteatre i circ), així com del seu entorn (aqüeducte de les Ferreres, pedrera del Mèdol, vil·les dels Munts i de Centcelles, Torre dels Escipions, Arc de Berà, necròpolis paleocristiana...).

Clica a Tarraco (barra horitzontal) i després a Monuments (marge esquerre).





Darrera modificació: dimecres, 3 de juny 2020, 02:29