dijous, 27/09/2018
Sistemes per detoxificar n’hi ha molts i si repasseu les corresponents estanteries de qualsevol llibreria trobareu dietes, sucs, batuts, tractaments i sistemes diversos per aconseguir-ho. La majoria, però, presenten febleses i imperfeccions que qualsevol nutricionista us pot explicar (i que si reflexiones una mica, pots intuir).
Però no cal patir. Aquí hem esbrinat quin és el millor sistema “detox”. Una manera natural de fer fora totes les toxines, restes químiques i productes nocius que insidiosament ens van intoxicant. Per aconseguir-ho només calen uns pocs elements, tots totalment naturals, que ens ajudaran a restablir l’equilibri que el nostre cos mereix.
Per començar ens cal tenir un fetge i deixar que faci la seva feina. Les cèl·lules del nostre fetge són les campiones absolutes quan es tracta d’agafar productes químics i descompondre’ls en elements prou simples com perquè ja no facin mal. El fetge disposa d’enzims que esclafen, trituren i aniquilen les restes dels excessos de greix o de proteïnes que ingerim, però també la majoria de medicaments que prenem o els additius alimentaris. La majoria d’enllaços químics sospitosos de no formar part del nostre metabolisme són degradats al fetge. Els hepatòcits disposen de coses com el citocrom p450 que és un superheroi de la detoxificació.
També ens cal tenir pulmons. Normalment pensem en els pulmons com l’òrgan encarregat de la respiració. Això és cert, és clar, però el pulmó fa més coses, i una de les més importants és degradar xenobiòtics, és a dir, aquelles molècules poc freqüents en el metabolisme dels éssers vius. És normal ja que, com que el pulmó és l’òrgan d’entrada dels tòxics inhalats, l’evolució l’ha dotat d’una bateria d’enzims encarregats de degradar-los. De nou trobem el citocrom p450, però també hi ha epòxid hidrolases, flavin monooxigenases, diverses transferases… Quan la sang passa pels pulmons, a més d’oxigenar-se, es detoxifica a fons.
Un altre element que necessitem és tenir ronyons. Ells filtren uns cent vuitanta litres de sang cada dia, triant el que cal mantenir dins la sang i el que cal eliminar. La majoria de restes de les toxines desactivades al fetge i als pulmons seran enviades cap enfora al passar pels ronyons. Per unes estructures fantàsticament complexes es van separant els productes fisiològics de les restes tòxiques que s’aniran acumulant a la orina i poc després enviades fora del cos.
Un bon tub digestiu ens resulta molt útil. Bona part dels productes tòxics que mengem simplement no travessen la paret del budell i acaben excretats per la femta. Altres coses com l’excés de sals biliars que fem servir per pair els aliments o la fibra que no digerim, acabaran sortint pel final del tub digestiu.
La pell també juga un cert paper en qualsevol sistema detox. Hi ha toxines que les eliminem amb la suor. Aquesta funció passa desapercebuda fins que menges all i la suor, per imperceptible que sigui, fa una olor particular. Altres restes tòxiques que cal eliminar no fan olor però marxen igual, dipositades sobre la pell per les glàndules sudorípares i poc després evaporades. Comparat amb els altres sistemes és poquet i hi ha una certa tendència a exagerar la seva capacitat, però també hi és.
En general, si tens fetge, pulmons, ronyons, intestins i pell funcionant de manera raonablement correcta, no hi ha cap batut, cap dieta ni cap massatge que superi la seva activitat. Aquests òrgans componen el millor còctel detox i si ells no poden, cap batut podrà… En tot cas si els volem ajudar n’hi ha prou amb intentar menjar una mica millor. Ja sabeu, dieta més variada, més vegetals, menys carn, pocs processats, menys alcohol… res que no sapiguem tots.
També va bé deixar de pensar que estem “bruts” o “plens de toxines” per dins. Que moltes vegades, més que toxines, el que tenim són manies.