L2AC4_Registre cientificotècnic


Consulteu els següents documents:

  • Materials i recursos > 4.5. Varietats i registres
  • Materials i recursos > 4.1. Del llenguatge a la paraula > 5. Les propietats del text. Adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
  • Els textos de referència

Prepareu una gravació de veu d'una durada aproximada entre dos i quatre minuts a partir d'un dels tres textos proposats: La finestra neològica, Fa olor d'estiu o Redéu a l'accent dels derivats. L'heu d'estructurar en aquestes quatre parts:

  1. Identifiqueu les quatre propietats textuals presents al text escollit i exemplifiqueu-les a partir dels mots o frases que penseu que evidencien l'adequació, la cohesió, la coherència i la correcció lingüística. Els 4 vídeos breus que tens al subcapítol  Les propietats del text. Adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística us seran de molta utilitat.
  2. Exposeu, a partir del text triat, quin és canal, qui és el tema, quina la intencionalitat i quin el grau de formalitat.
  3. Exemplifiqueu, amb exemples extrets del text, les característiques que permeten classificar-lo com a cientificotècnic.
  4. Tanqueu la gravació amb un comentari que identifiqui que heu tingut en compte les tres parts anteriors de la gravació.

    La finestra neològica: La gastronomia xinesa, una font de nous termes I

     

    © John Ong (CC BY 2.0)   

    Xopsueiànec a la pequinesacumquatfondue xinesafarcellet xinèsou mil·lenaripastisset de lluna, porc lacat... Tots aquests termes, i una quinzena més, propis de l’alimentació i la gastronomia xineses, s’han incorporat recentment a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats. L’origen dels termes és el glossari de la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català, editada per les professores Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva i publicada en línia per la Direcció General de Política Lingüística.

     

    Més enllà de les noves denominacions fixades, el més interessant de la normalització d’aquests casos és el fet que s’han establert uns criteris que poden servir de guia per a la incorporació de nous conceptes d’origen xinès en el futur, de l’àmbit gastronòmic o, per extensió, d’altres àmbits. Us fem un resum d’aquests criteris en dues finestres neològiques: us presentem en aquesta primera els criteris generals i a la segona parlarem, específicament, de l’adaptació dels manlleus xinesos.

    Criteri general sobre la incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa

    Es dona prioritat sempre a la recerca d’una alternativa catalana a les denominacions xineses. El tractament com a forma única o bé com a forma sinònima respecte a l’original xinès depèn del grau de coneixement de l’alternativa catalana:

    1) Quan l’alternativa catalana ja està introduïda o té moltes possibilitats d’implantació, no es fa constar la forma d’origen xinès corresponent com a denominació catalana, sinó que es recull únicament com a forma equivalent en llengua xinesa. És el cas de fondue xinesaou mil·lenari o ànec a la pequinesa.

    2) Quan l’alternativa catalana és desconeguda o està poc introduïda, es dona jerarquia de denominació principal a aquesta alternativa (per a afavorir-ne la implantació) i es recull la forma d’origen xinès com a denominació catalana (per a assegurar-ne la identificació), si bé amb jerarquia de forma secundària. 

    La denominació catalana d’origen xinès es recull en la forma destonalitzada de la transcripció, feta seguint el sistema pinyin. És el cas de cresta xinesa, que té com a sinònim complementari jiaozi, o de vi de cereal xinès, que té com a sinònim complementari huangjiu.

    En cas que sigui molt més estesa en català una variant de la forma xinesa que no sigui l’estàndard (és a dir, que no sigui la transcrita segons el sistema pinyin), es recull com a forma secundària catalana aquesta variant més estesa. Passa sovint, per exemple, amb termes de la cuina cantonesa, introduïts en les cultures occidentals a través de l’anglès o d’altres sistemes de transcripció. Així, tapes cantoneses té com a sinònim complementari dimsum, malgrat que la forma xinesa estàndard és dianxin

    Excepcionalment, es poden arribar a recollir simultàniament una forma transcrita en sistema pinyin i una forma xinesa alternativa que tinguin un pes similar en català. S’ha fet, per exemple, en el cas de farcellet xinès, que té com a sinònims complementaris la forma del xinès estàndard huntun i la forma cantonesa wonton, molt coneguda internacionalment.

    3) Si no es considera viable l’establiment d’una alternativa catalana (perquè la denominació original xinesa ja està molt implantada en català i és l’única que s’utilitza), s’opta per recollir el manlleu com a forma única, sigui transcrit o bé adaptat, segons el cas. S’ha fet, per exemple, amb xopsuei, tofu cumquat.


    La finestra neològica: La gastronomia xinesa, una font de nous termes II



    Vam veure en la Finestra neològica anterior els criteris generals aprovats pel Consell Supervisor per a la incorporació al català de termes relacionats amb la gastronomia xinesa: quan s’opta per una alternativa catalana al manlleu, quan s’opta per acceptar el manlleu al costat d’una forma catalana i quan es decideix incorporar el manlleu xinès sense cap sinònim català.

    Us presentem ara la proposta de tractament dels manlleus del xinès, en cas que es consideri que cal incorporar-los al català (sigui com a denominacions úniques o bé com a sinònims d’una forma catalana). El fet que el xinès no s’escrigui amb l’alfabet llatí, com el català, fa una mica més complexa aquesta qüestió.

    Incorporació dels manlleus xinesos

    1) Transcripció de la denominació xinesa

    Per defecte, els manlleus presos del xinès s’adopten en català transcrits segons el sistema pinyin, que és l’estàndard internacional actual de transcripció del xinès.

    En favor de la simplificació, es considera preferible optar per la transcripció abreujada, sense indicació de tons. La indicació de tons del xinès, que es fa amb determinats diacrítics sobre les vocals, és rellevant en els usos científics o especialitzats, però es considera prescindible en els usos generals, per als quals se solen preferir les formes simplificades.

         Exemples:

         jiaozi (estrictament, amb un circumflex invertit sobre la a)

         shaomai (estrictament, amb una barra sobre la primera a i un accent obert sobre la segona)

         huangjiu (estrictament, amb un accent tancat sobre la a i un circumflex invertit sobre la segona u)

    Fan excepció a aquest criteri general els casos en què la transcripció en pinyin s’allunya considerablement de la forma més coneguda o popularitzada en català o, en general, als països occidentals. Això passa amb alguns termes procedents del cantonès o vehiculats a través d’altres sistemes de transcripció (sovint el sistema Wade-Giles, anterior al pinyin) o d’altres llengües.

         Exemples:

         dimsum (forma d’origen cantonès)

         xopsuei (forma d’origen cantonès)

         wonton (forma d’origen cantonès)

         tofu (forma vehiculada probablement a través del japonès)

    Si consulteu el Cercaterm o la Neoloteca, veureu que a les fitxes terminològiques, d’acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s’indica la llengua de procedència del manlleu (zh, codi del xinès) en aquells casos en què la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d’un parlant català.

         Exemples:

         jiaozi [zh] (en xinès, [tɕjɑutsɿ])

         shaomai [zh] (en xinès, [ʂɑumaɪ])

         huntun [zh] (en xinès, [xwəntʰwən])

         mijiu [zh] (en xinès, [mitɕjou])

    En els casos, en canvi, en què les pronúncies són relativament similars no s’hi fa indicació de la llengua d’origen del manlleu.

         Exemples:

         xiaolongbao (en xinès, [ɕjɑuluŋpɑu])

         mantou (en xinès, [mantou])

    2) Adaptació del manlleu a l’ortografia catalana

    En els casos en què el manlleu té una tradició considerable en català i ja es documenta en obres lexicogràfiques (adaptat o no) o en textos d’àmplia divulgació, s’opta per adaptar-lo al sistema fònic i gràfic del català.

         Exemples:

         xopsuei

         cumquat

    Gènere gramatical dels manlleus 

    El gènere dels manlleus, atès que el xinès no té gènere gramatical, es fixa tenint en compte els paràmetres següents, com ja és habitual en casos similars:

    1) El gènere que suggereix la denominació en català (per la terminació que té, pel referent genèric amb què s’associa, etc.).

    2) El gènere amb què es troba documentat majoritàriament en català.

    3) El gènere que hi atribueixen les altres llengües.

    4) El fet que en català el masculí és el gènere no marcat i, per tant, el gènere considerat prioritari en cas de dubte

      Fa olor d'estiu



      A hores d’ara, tothom hauria de tenir clar que en català el complement de nom que acompanya el mot olor s’enllaça amb la preposició de, oi? Sabíeu que hi ha noms i adjectius que necessiten una preposició determinada? Així com hi ha el règim d’un verb, també hi ha el règim d’un nom o d’un adjectiu. És un dubte lingüístic que ens han consultat diverses vegades a l’Optimot. El cercador recull fitxes dels casos que ens han demanat amb més freqüència, amb els continguts actualitzats segons la nova gramàtica.

      A l’estiu ens poden agradar els gelats, granissats, batuts, etc., amb gust de llet merengada o d’orxata, i també ens pot agradar l’olor de mar. Si sentim pudor de cremat al bosc, val més que estiguem alerta i truquem als bombers. I si feu una sardinada a casa, és possible que acabeu dient que la roba put a fregit!Fixeu-vos, en aquesta fitxa, que per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de (excepte el verb pudir, que necessita la preposició a).

      A l’estiu, tota cuca viu. Cert! Hi ha gent que té por de les abelles i de les vespes… Què hi farem! Per cert, també podem tenir por a les abelles, perquè el nom por pot anar acompanyat tant de la preposició de com de la preposició a. Ara bé, la por de les sargantanes no sempre és el mateix que la por a les sargantanes. En aquesta fitxa expliquem més àmpliament aquesta qüestió: la doble opció de règim que hi ha arran de la publicació de la nova gramàtica i què fem amb els casos d’ambigüitat.

      Heu fet mai vacances en grup? Cal saber que hi ha gent que té una manera d’actuar molt diferent de la nostra. Els adjectius diferent o distint estableixen comparacions i van acompanyats preferiblement de la preposicióde. Això no obstant, la nova gramàtica normativa també admet la preposició a.

      Si aquest estiu assistiu a un acte en reconeixement al mèrit artístic d’algú, malament. En tot cas, caldria assistir-hi en reconeixement del seu mèrit perquè aquesta construcció regeix la preposició de.

      I finalment, no voldríem acomiadar-nos sense dir-vos que tothom té el dret a l’educació o el dret de l’educació i que tothom té dret a vot o dret de vot, perquè el nom dret pot regir totes dues preposicions: a o de.

      Que tingueu molt bon estiu!


      [Font: El Blog de l'Optimot]

      Redeu! Adéu a l'accent dels derivats

      img_20170215_151453

      Com ja sabeu, amb l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 la llista de mots que porten accent diacrític s’ha reduït a quinze monosíl·labs d’ús freqüent (podeu consultar-los a la fitxa de l’Optimot Els accents diacrítics). Teniu clar, però, què passa amb l’accent diacrític dels derivats i els compostos formats a partir d’aquests mots?

      Com a norma general, els mots derivats o compostos formats a partir de monosíl·labs que duen accent diacrític no mantenen aquest accent, tret que n’hagin de dur segons les regles generals d’accentuació (això és una novetat de l’Ortografia, ja que anteriorment aquest accent es conservava).

      Primer de tot, destaquem uns quants derivats i compostos d’ús habitual que perden l’accent del mot que originàriament porta diacrític:

      • déu; però adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu…
      • món; però inframon, rodamon…
      • pèl; però repel, a contrapel, a l’empel…
      • sòl; però entresol, paleosol, ressol, subsol…

      Òbviament, cal tenir present que els derivats dels diversos mots que tradicionalment s’han escrit amb diacrític i ara s’escriuen sense també perden l’accent:

      • cafè molt, la molta del gra: la remolta
      • el net, la neta: besnet, besneta; rebesnet, rebesneta; renet, reneta; quadrinet, quadrineta…
      • feu (v. fer): desfeu, refeu, satisfeu…
      • venen, vens (v. vendre): revenen, revens…

      Però no tots els derivats i compostos de mots amb accent diacrític perden l’accent. D’una banda, mantenen el diacrític aquells compostos en què el mot amb accent diacrític és l’element de l’esquerra, que s’escriuen amb guionet. Per exemple: mà-llarg; pèl-blanc, pèl-mudar; més-dient, el més–enllà ‘allò que espera a l’ànima després de la mort’; déu–n’hi–do (i déu–n’hi–doret), déu-vos-guard…

      D’altra banda, derivats i compostos com ara malbé, rebé, superbé; besamà, eixugamà, guardamà, passamà,picamà, quadrumà; desús, multiús; conté, manté, reté (derivats del verb tenir), etc. s’accentuen; i no és perquè mantinguin l’accent diacrític, sinó perquè han de dur accent segons les regles generals d’accentuació.

      Trobareu la informació d’aquestes qüestions en les fitxes Compostos i derivats dels mots amb accent diacríticGuionet en compostos en què el primer element duu accent. I si teniu consultes, no dubteu d’adreçar-les al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot.


      [Font: El Blog de l'Optimot]

          Grups separats: Tots els participants
          (Encara no hi ha preguntes en aquest fòrum)