Material d'estudi

Als anys 60 es va anar forjant una nova oposició al franquisme. De tots els grups provinents de l'època de la República, pràcticament només va mantenir el PSUC. La resta d'organitzacions (CNT, ERC, UDC i FNC) va anar minvant la seva activitat des de finals dels 40 fins a entrar en estat d'hivernació.

La nova oposició al franquisme estava formada per diversos sectors socials:

1. Els Plans d'Estabilització van provocar la concentració de molts obrers als grans nuclis industrials. Aquests obrers van veure com, malgrat l'economia s'anava recuperant, això no repercutia de forma immediata en la seva qualitat de vida. Per això van començar a autoorganitzar-se  en les anomenades Comissions Obreres, que a partir de 1964 es van estendre per diferents nuclis industrials. A Catalunya, les Comissions Obreres van ser especialment actives en els barris obrers de nova creació de l'àrea metropolitana de Barcelona. aquesta organització obrera va anar restant paulatinament el poder que poguéssin tenir els sindicats oficials verticals.

Assemblea del sindicat Comissions Obreres a Barcelona, presidida pel seu històric dirigent, Marcelino Camacho.

2. Aparegueren associacions d'estudiants universitaris que, influenciats especialment pel marxisme, van organitzar-se al voltant del PSUC, i més endavant en una munió de partits d'extrema esquerra. La influència del marxisme en aquests sector social fou degut a diverses circumstàncies:

• En primer lloc, la visió d'una URSS que desprès de derrotar a Hitler i de patir la mort de 20 milions de ciutadans soviètics a la Segona Guerra Mundial i la devastació d ela part europea del país, es convertía en una de les dues superpotències mundials.
  
• En segon lloc, arreu del Tercer Món sorgien experiències de revolució marxista que aconseguien enderrocar règims dictatorials o colonials. El FLN a Algèria, Fidel castro i el Che a Cuba, la lluita dels vietnamites contra els Estats Units, el sorgiment del problema palestí, l'aparició d'un líder àrab laic i d'esquerres, anomenat Nasser, a Egipte... Eren anys en què el marxisme es presentava com la via méas encertada per acabar amb el colonialisme i les diferències entre països pobres i països rics.
• En tercer lloc, sorgiren alguns pensadors en els països occidentals que adaptaren la ideologia marxista (sorgida en el context de finales del segle XIX) a la nova societat de masses que naixia en aquells anys. Qüestions com la moral, el feminisme, el trencament amb els valors més rígids de la societat burgesa clàssica, es posaren a primera línia del debat ideològic en multes universitats d'Europa.

Un dels àmbits d'oposició que va anar assolint progresivament més proganisme, va ser el dels grups nacionalistes de diferents territoris. Davant la inoperància dels partits procedents de la guerra civil, com ara ERC o el PNB, les següents generacions van donar peu a noves estructures que barrejaven sovint les reclamacions identitàries amb les teories i pràctiques revolucionàries de moda en els anys seixanta i setanta. És així com apareix ETA, que reuneix elements de les joventuts del PNB, amb altres elements catòlics o que no havien militat en el nacionalisme. A finals dels anys 60 defensen la necessitat d'iniciar una lluita armada contra la dictadura que durà ràpidament a la proclamació de l'estat d'excepció a Guipúscoa i el pràctic desmantellament de l'organització. Una part dels seus integrants van ser sotmesos a un consell de guerra conegut com el "Proceso de Burgos", en 1970, que els va donar una gran notorietat, tant al territori espanyol com internacionalment. Es van dictar nou condemnes de mort, finalment conmutades.

Aquesta dinàmica revolucionària es va agreujar als anys següents amb l'aparició de nous grups armats (el FRAP, el GRAPO, el MIL) que van portar el règim a pensar que s'havia d'endurir el càstic contra el que anomenaven "elements subversius" que pretenien enderrocar el règim per la força i crispaven la base social del franquisme.

Per això, el 1974 s'executa la pena de mort contra Salvador Puig Antich, un militant anarquista, i, en 1975, contra dos militants d'ETA i tres del FRAP.

L'oposició al franquisme a Catalunya

El 1971 es va constituïr l'Assemblea de Catalunya, que agrupava la major part de l'oposició antifranquista. Aquesta organització pretenia crear una plataforma política que aglutinés una majoria social per enderrocar la dictadura. Entre 1971 i 1975 es varen anar conformant els grans espais polítics que posteriorment conformarien els partits pol´tiics de la transició. 

El PSUC aconseguí conformar-se com el partit més important a nivell organitzatiu de Catalunya. Al llarg de la dècada va anar integrant bona part dels grups comunistes dissidents i assolí un gran prestigi als barris obrers i també entre la intel·lectualitat i els professionals liberals. 

Els socialistes començaren el seu procés d'organització el 1974, amb la fundació del Moviment socialista de Catalunya. Inicialment eren un grup minoritari, però el 1977 es convertiren en PSC i el 1978 es federaren amb el PSOE i començaren a impulsar la UGT. 

ERC era un partit minúscul als anys 70, integrat en bona part per antics militants del temps de la República. Encara noera un partit independentista. L'esquerra independentista s'organitzava en diferents grupos, el més important dels quals era el PSAN. D'aquí sorgiran els qui convertiran ERC en un partit independentista als anys 80.

Convergència Democràtica de Catalunya, partit liderat per Jordi Pujol es fundà el 1974. Inicialment era un partit nacionalista de centre-esquerra, i no serà fins el 1980 que s'unirà a UDC, constituïnt la coalició Convergència i Unió. 

A nivell sindical, l'hegemonia continuava essent de forma absoluta per Comissions Obreres. Aquesta organització impulsa importants vagues. Alguns sectors del moviment obrer, més radicalitzat arran de la crisi econòmica, impulsaren mobilitzacions autònomes, i d'aquest ambien sorgiren grups com el MIL (Moviment Ibèric de Liberació), on milità Puig Antich, afusellat pel franquisme. 

Portada del diari EL CASO anunciant l'execució en 1974 de Salvador Puig Antich, juntament amb la d'un presoner de dret comú (que s'ha demostrat era innocent del què se'l va acusar)

Per saber-ne més: 

Documentos RNE: El proceso 1001 contra Comisiones Obreras  56 mn