Material d'estudi

La segona etapa s’inicia a finals dels anys 50 i dura fins els primers anys 70. El fracàs econòmic de l’autarquia era tan patent que Espanya estava a punt de declarar-se en fallida, perquè no podia pagar el seu deute extern. El país podia restar sense subministrament de petroli i això podia paralitzar el transport i la indústria i fer caure la dictadura. A contracor, Franco va haver d’encomanar un nou programa econòmic a economistes més liberals, contraris al predomini dels feixistes de Falange. La major part van sorgir dels cercles catòlics propers a l’Opus Dei, i van ser assessorats pels Estats Units.

A partir de 1958, i amb la incorporació dels nous ministres, els anomenats "tecnòcrates", perquè representaven el nou poder dels tècnics en economia, s'inicia el Plà d'Estabilització. Era un conjunt de mesures que havia de treure l'economia espanyola dels baixos índex de producció i consum en què vivia des de la Guerra Civil.

El pla consistia en afavorir els contactes econòmics i de molts altres tipus amb l’exterior, posar fi a l’autarquia i permetre les inversions estrangeres, integrar Espanya als organismes econòmics internacionals i aliar-se definitivament amb els interessos dels Estats Units. Es tractava d'aprofitar els beneficis del creixement econòmic espectacular que estava visquent Europa occidental, un cop superats els efectes de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta nova política, molt diferent de l’anterior es va aplicar poc a poc, al llarg dels anys seixanta. No només va permetre modernitzar les empreses, les infraestructures i la manera de governar Espanya sinó que, amb el turisme i la sortida massiva de treballadors com emigrants cap a Europa, va proporcionar les divises per permetre les inversions pròpies i crear una nova societat de consum.

Tot això va quedar reflectit en un seguit de fenòmens que van modernitzar econòmicament l'estat espanyol:

1. Va disminuir enormement la població dedicada al sector agrari, que van passar a treballar, o be a la industria, o bé als serveis, mitjançant un poderós moviment del camp cap a la ciutat.

2. A les zones industrials van sorgir noves branques de producció. Per exemple, a Barcelona es va crear la SEAT, i a Valladolid la PEGASO, que ocuparien desenes de milers de treballadors.

3. Comença a sorgir el fenòmen del turisme. Degut a la bona situació econòmica europea, i a la diferència de preus entre Espanya i els estats del nord d'Europa, van començar a arribar centenars de milers de turistes, fet que va transformar absolutament les zones costeres.

La invasió de les platges pels primers turistes. Foto: Junta de Andalucía.

Aquests canvis econòmics van anar acompanyats d'un seguit de canvis socials i de model de vida. Van fer aparició tot un seguit d'elements de consum familiar (cotxe, electrodomèstics...) i també potents mitjans de comunicació com ara la televisió. Alhora, l'emigració cap a l'estranger i la que van rebre les ciutats i zones econòmicament més desenvolupades (Catalunya, Euskadi, València, Madrid) van transformar profundament la seva composició social.

Per saber-ne més:

6. Àudio: El desarrollismo español en los años 60  1   14 mn  

7. Àudio: El desarrollismo español en los años 60 2     15 mn