Material d'estudi

La primera etapa aniria des del final de la guerra fins l’any 1959, o sigui els 20 primers anys, és el que s’anomena l’etapa de l’autarquia, quan Franco vol imitar els sistemes feixistes d’Itàlia i Alemanya, sobre tot Itàlia, que eren la seva principal inspiració.

Economia

En aquesta primera etapa el règim franquista va posar en marxa el seu ideal de sistema econòmic: l'autarquia. Aquest sistema es basava en el convenciment que Espanya ja es bastava per ella mateixa, i que hi havia d'haver el mínim intercanvi comercial amb l'exterior per a no dependre de ningú. Aquest aïllament anà acompanyat de l'intervencionisme de l'estat en l'economia per a fixar alguns preus base, reglamentar els salaris i controlar el poc comerç que hi havia amb l'exterior. 

El resultat de tota aquesta política, acompanyat pel fet que, en els primers anys, s'estava desenvolupant la Segona Guerra Mundial a tot el món, va agreujar les moltes dificultats de la posguerra y la reconstrucció. Tot plegat, suposà un ensorrament de l'economia espanyola. De fet, fins als anys 60, Espanya no recuperarà els nivells de benestar que hi havia l'any 1936, just abans d'esclatar el conflicte. 

Alhora, la manca de productes va obligar al règim a establir cartes de racionament. Aquesta mena de controls van anar en paral·lel amb l'aparició d'un enorme mercat negre que va servir per a enriquir de forma il·lícita molta gent, sobre tot els personatges propers al règim que es podien beneficiar de tota mena de subterfugis per escapar a la supervisió administrativa. 

Un dels aspectes més sagnants del tema es que, mentre que hi havia moltes deficiències alimentàries, Espanya exportava blat i oli a Alemanya, per pagar el deute de guerra contret per Franco durtant la guerra per permetre la victòria del seu bàndol.

El còmic fou un mitjà d'expressió molt popular a partir dels anys 40. Aquesta imatge correspon a Carpanta, un personatge creat pel dibuixant José Escobar, que representava amb humor al pobre famèlic dels anys 40..

Personatges de còmic com Carpanta o la Família Ulises retraten, amb una crítica molt subtil, la situació de misèria de la posguerra. El seu èxit va fer que el règim no s'atrevís a clausurar el TBO, però si que va exigir que es suavitzessin els cotinguts que posaven en entredit el lema franquista "En España no se pasa hambre".

Per saber-ne més:

2. Vídeo: Los años amargos.  13 mn

3. Vídeo:   6 mn   

4. Vídeo:   13 mn 

5. Àudio. Documentos RNE: El tratado bilateral entre Estados-Unidos y España.  56 mn