Material d'estudi
.
6. El bienni conservador
Al novembre de 1933 es va convocar la població novament a les urnes. Aquesta vegada la participació fou menor, del 67%, entre d'altres factors perquè els anarquistes havien demanat l'abstenció, i això es va notar a moltes zones de forta implantació obrera. Les dones van poder votar per primer cop.
Els republicans i socialistes es van presentar per separat a la majoria de circumscripcions. Els partits de la dreta es van presentar també per separat, però amb un programa que demanava revisar la Constitució i la legislació laica de la República i la concessió de l'amnistia per als militars que havien protagonitzat un intent de cop d'estat a Sevilla en 1932. La CEDA va aconseguir 115 diputats, els radicals 102, els socialistes 61 i el Partit Agrari 36. Els grans derrotats van ser els republicans d'esquerres, que entre tots els seus grups només van arribar als deu escons. Esquerra Republicana de Catalunya va mantenir la seva força, amb 1 diputats, però la Lliga en va treure 24. L'extrema dreta, amb Renovación Española i els carlistes van obtenir un gran resultat i obtingueren 35 escons, entre ells un per José Antonio Primo de Rivera, fundador del nou grup feixista Falange Española.
Votants al País Basc a les eleccions de 1933. Font: Wikipèdia
El president de la República no va voler encomanar al govern al partit guanyador, la CEDA, ja que aquest exigia una nova redacció constitucional, i no es refiava de la seva fidelitat a la República. Per això, li va correspondre ser cap de govern a Alejandro Lerroux, l'antic revolucionari radical, que ara s'havia convertit en el líder del centre-dreta. Malgrat la seva demagògia i conservadorisme, Lerroux no podia ser altra cosa que demòcrata i republicà, ja que era la base de la seva posició política al llarg de tota la vida. Per això, Niceto Alcalá Zamora li va confiar el govern, però aquest només podia ser efectiu amb el suport a les Corts dels vots de la CEDA. Un sector del seu partit no va acceptar aquests pactes i es va separar, cercant un nou acord de col·laboració amb els reformistes d'Azaña.
La derrota també va tenir greus conseqüències per als socialistes, que havien obtingut més d'un milió i mig de vots, però què havien tret un nombre petit d'escons degut al sistema electora. L'enfonsament del republicanisme d'esquerres va fer creure al sector més maximalista, liderat per Largo Caballero, que havia arribat el moment d'abandonar l'entesa amb els partits republicans burgesos i el de l'acostament als altres partits i sindicats obrers de caire revolucionari. El sector moderat, liderat per Indalecio Prieto, considerava que continuava essent imprescindible aquesta aliança amb el centre republicà per poder aturar l'ascens de la dreta. La CNT també estava dividida entre els que negaven qualsevol cooperació als governs de la República, que reprimia durament les vagues obreres, i els que consideraven necessari respectar el marc constitucional i lluitar per enfortir la capacitat d'acció dels treballadors.
El govern radical
El nou govern d'Alejandro Lerroux va paralitzar la Reforma Agrària, en un moment en què la crisi de preus al camp i el boicot dels propietaris, que es negaven a contractar jornalers havien provocat una forta tensió a les zones de minifundis i, sobre tot, de grans latifundis.
També van alliberar al general monàrquic Sanjurjo i els condemnats pel cop d'esta de 1932, en contra de la voluntat del president de la República. En col·laboració amb la LLiga Catalana, van impugnar la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya, i que era un dels punts bàsics del programa d'Esquerra Republicana de Catalunya.
La divisió dels militars
Caps i oficials contraris a la República van formar la UME (Unió Militar Española) contestada pel sector més minoritari, però actiu, de militars d'esquerres amb la creació de la UMRA (Unió Militar Republicana Antifascista). Els sectors d'ultradreta, liderats ara per l'antic ministre de la Dictadura, José Calvo Sotelo, van entrar en contacte amb el govern feixista de Mussolini i van obtenir fons i armes per portar endavant una conspiració per posar fi a la República i la democràcia.
Com a resposta a les mesures del govern, i a la revenja de certs sectors de la patronal, que van aprofitar per rebaixar el sou als treballadors, es van incrementar molt les vagues i les protestes socials.
Entrada de la CEDA al govern
Enmig d'una tensió creixent, amb una CEDA que parlava de la necessària "Reconquesta" d'Espanya, el seu líder, en Gil Robles, va exigir l'entrada de ministres al nou govern d'Alejandro Lerroux, una demana lògica des del punt de vista parlamentari, ja que era el seu partit el que permetia governar a Lerroux. Però representava una autèntica amenaça per a tota l'esquerra. Europa, durant aquells anys, oferia diferents exemples de partits de dreta catòlica i ultradreta que havien arribat pacíficament al govern i havien aprofitat per posar fi a la democràcia (a Portugal, Àustria, Alemanya...). Hi havia molta por de què Gil Robles, que mai havia volgut fer declaracions en defensa de la Constitució i la República, fos un d'aquests homes.
FONT:
La tensió política creixent incideix a la universitat, on els grups d'ultradreta i d'esquerra s'enfronten amb freqüència:
"El ministro de la Gobernación, al recibir ayer de madrugada a los periodistas, les dio cuenta de los sucesos estudiantiles registrados en la Universidad Central [de Madrid].
Manifestó que un grupo de estudiantes católicos de los pertenecientes a las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [feixistes] intentó repartir un manifiesto excitando a la huelga. Como el ambiente se enrareciera rápidamente, ante la posibilidad de sucesos se requirió la presencia de un comisario de policía, quien al poco rato se presentó en el edificio acompañado de algunas fuerzas. Pasó a hablar con el rector, y cuando ambos conferenciaban, en la parte de afuera de la Universidad sonaron unos disparos. Lo ocurrido fue que un grupo de estudiantes de la Federación Universitaria Española [republicans], al ver que los de las J.O.N.S pretendían asaltar la universidad, se lanzaron sobre ellos y sobrevino la colisión, en la que se hicieron varios disparos.
Después del tumulto se comprobó que estaba gravemente herido en el pecho un estudiante. También resultó herida en una pierna una muchacha ciega que iba a cobrar una beca, y en un dedo un bedel de la Universidad.
A uno de los varios detenidos se le ocupó una pistola descargada, por lo que se supone que fue el autor de los disparos"
Fernando Díaz-Plaja. La preguerra española en sus documentos.
Per saber-ne més: