Material d'estudi

El Comité Central de Milícies Antifeixistes havia dirigit l’ocupació de les fàbriques dels obrers, a través de les anomenades col·lectivitzacions industrials. Un cop fracassat el cop d’estat a Catalunya, els obrers van tornar a treballar a les fàbriques, però es van trobar que els propeitaris o els encarregats havien fugit o s’escapaven de les patrulles d ela CNT-FAI. Llavors, els obrers de cada fàbrica es van organitzar en un comitè obrer de control per tal de dirigir les fàbriques.

Cal dir que les col·lectivitzacions es van fer sota les directrius dels anarquistes de la CNT-FAI i no per les dels socialistes o comunistes que, enlloc de col·lectivitzar les fàbriques, haurien preferit nacionalitzar-les i posar-les sota la direcció del Govern.

Quan, al mes de setembre, es va constituir un govern de concentració, la Generalitat va donar validesa legal a les col·lectivitzacions de l’estiu a través del Decret de Col·lectivitzacions. El decret establia que les fàbriques de més de 100 obrers havien de ser col·lectivitzades; així, no ho van ser les petites fàbriques i tallers i les empreses amb capital estranger. Tampoc foren col·lectivitzades la banca ni les caixes d’estalvi. En el camp, van ser col·lectivitzades les grans propietats rurals.

Per finançar les empreses col·lectivitzades, la Generalitat va crear la Caixa de Crédit Industrial i Comercial.

La guerra va fer que la indústria catalana, en gran part, es transformés en una indústria de guerra. Tant és així que podem dir que Catalunya es convertí en la fàbrica d’armament de la República.

Els sectors claus van ser quatre, en aquesta tranformació: el tèxtil, el metal·lúrgic, el químic i el de la construcció. Per tal de dirigir la reconversió en indústries de guerra, la Generalitat va crear la Comissió d’Indústries de Guerra, integrada per les grans indústries del país, com la química Cros, l’automobilística Hispano-Suiza o la Maquinista Terrestre i Marítima.

La Comissió estava presididad per Josep Tarradellas i formada per 500 empreses, més un seguit d’empreses auxiliars, i ocupava uns 100.000 obrers.

Però no només la indústria es transformà; altres transformacions, que podem definir com a socials, també van ser conseqüència directa de l’esclat de la guerra.

Com que la majoria de la població catlaana vivia en cases de lloguer, sobretot a les ciutats, la Generalitat va promulgar un decret, l’agost de 1936, pel qual es rebaixaven els lloguers deles cases. Al juny de 1937, un altre decret, el de la Propietat Urbana, traspassava totes les cases de lloguer a la propietat dels municipis, és a dir, que els ajuntaments passaven a ser els nous propietaris de les cases de lloguer. Aquest decret va afectar unes 300.000 cases a tot Catalunya.

En el terreny de l’ensenyament, i per garantir l’escolaritat durant la guerra, es va crear, al juliol de 1936, el Consell de l’Escola Nova Unificada, que va elaborar un projecte d’educació integral, des de l’escola bressol fins a la universitat.

En l’àmbit de la sanitat, es va crear el Consell General de la Sanitat.

Una altra transformació important va ser el paper que va jugar la dona al llarg de la guerra. La dona va participar en tots els àmbits socials (militar, polític, laboral). En el cas militar, cal destacar el paper que van fer les dones que formaven part d ela milícia que lluitava al front: les milicianes.

També es va legalitzar en favor dels drets de les dones, com és el cas de la Llei de majoria d’edat als 18 anys o la Llei d’interrupció artificial de l’embaràs.

1. Àudio: L'economia de guerra a Catalunya. Exemple de comentari d'una gràfica   10 mn