Material d'estudi

El 15 de gener de 1936 es va signar el pacte del Front Popular amb un programa basat, principalment, en l'amnistia general, l'entrada en vigor de la Reforma Agrària i de l'Estatut de Catalunya, la modificació de les lleis locals i d'ordre públic, i l'ampliació de l'ensenyament primari i secundari. No hi havia cap extremisme e un programa bàsicament moderat, no revolucionari.

Havien signat aquest pacte la Unión Republicana, Izquierda Republicana, el PSOE, el PCE, la UGT, les Joventuts Socialistes, El Partit Sindicalista, y el POUM. A Catalunya, van signar un acord semblant, anomenat Front d'Esquerres, els partits esmentats i altres petits partits republicans i socialistes d’àmbit català. La CNT i els anarquistes no van voler entrar a la coalició però van donar permís als seus afiliats per votar-la.

La dreta va agrupar també les seves forces “contra la revolució” i va impulsar un Bloc Nacional que a Catalunya es va anomenar Front Català d’Ordre. El partit més fort era la CEDA, però va esclatar una discussió sobre la conveniència o no d’establir pactes amb els partits i grups feixistes. Alguns dirigents s’oposaven i altres no. Gil Robles va donar llibertat per confeccionar les llistes a nivell provincial, unes amb feixistes i altres no. Això va permetre l’entrada d’un nombrós grup de candidats d’ultradreta i va desprestigiar al líder conservador. Falange Española no va participar a la coalició com a partit, però si ho van fer alguns dels seus afiliats.

El Partit Nacionalista Basc es va presentar sol, perquè era un partit conservador i ultracatòlic que no podia acceptar la ideologia del Front Popular i, al mateix temps, era un partit nacionalista que no combregava amb l’espanyolisme del Bloc Nacional.

Les eleccions es van fer el 16 de febrer i el Front Popular, que va guanyar a les principals zones urbanes i industrials obtingué 4.654.116 vots, per 4.503.524 del Bloc Nacional. Els partits centristes només obtingueren 526.615 vots. Semblava evident que les forces de la dreta i l’esquerra estaven molt igualades, però els partidaris del Front Popular obtingueren un nombre molt elevat de diputats gràcies a la llei electoral (278 per 130 dels seus rivals i 40 per la resta de partits), i ho van celebrar com una gran victòria.

1. Web: La victòria del Front Popular