Material d'estudi

Aquest conflicte de la pagesia va marcar la vida de moltes comarques catalanes durant el primer terç del segle XIX.

El govern de la Generalitat republicana va intentar millorar la situació del camp, sobretot la dels pagesos arrendataris, que eren la major part dels camperols del país. Aquests treballaven la terra dels propietaris agrícoles mitjançant diferents ripus de contractes. El contracte de «rabassa morta» era el que feien els pagesos que treballaven la vinya. Aquest contracte era vigent mentre la vinya visqués, i aquest fet creava greus problemes entre rabassaires i propietaris. Per quina raó? Doncs, perquè els ceps d’una vinya no es moren tots de cop, sempre hi havia discusions sobre el punt en què calia replantar la vinya i la rendibilitat del contracte.

L’any 1922 es va fundar la Unió de Rabassaires, que ràpidament va esdevenir una força social i política. Era un sindicat que agrupava aquest tipus de pagesos, per tal de fer valdre els seus interessos i millorar la situació. Un dels fundadors del sindicat va ser l’advocat Lluís Companys, que va arribar a adquirir amb això un destacat paper polític i arribarà a la presidència de la Generalitat.

Cartell de la Unió de Rabassaires. Font: Pabelló de la República.

Amb la Generalitat republicana es va intentar donar solució al conflcite rabassaire i es va elaborar la Llei de Contractes de Conreu de 1934. La llei pretenia, entre altres aspectes, que els pagesos poguessin comprar les terres que treballaven. El Parlament va aprovar la llei amb els vots d’ERC i de l’únic diputat de la UDC (democristians). La Lliga Catalana, que representava els interessos dels propietaris catalans, malgrat ser una llei moderada, va votar en contra.

L’aprovació de la lei va fer que la Lliga portés la llei al Tribunal Constitucional de la República, que va declarar la llei incosntitucional perquè considerava que el Parlament no tenia competències per legislar sobre aquest punt. Això va provocar una forta crispació entre les forces polítiques i socials catlaanes i entre la Generalitat i el Govern central. Finalment, es va arribar a un acord al mes de setembre, però, l’esclat dels Fets d’Octubre i la suspensió posterior de l’autonomia catalana van impossibilitar l’aplicació de la llei, que només es posarà en marxa durant la guerra civil.