Material d'estudi

Durant la primera etapa republicana (1931-1933) en què van governar els partits d'esquerres, es van iniciar un seguit de reformes i millores socials, com la jornada laboral de vuit hores, la regulació del dret de vaga, la llei d'accidents laborals al camp i la llei de contractació laboral. També, en l'àmbit de l'ensenyament, es van construir més de 10.000 aules i es van preparar més de 7.000 professors.

Però, malauradament, aquesta política reformista va fracassar, a causa de les pressions que exercien,per una banda, els sectors més conservadors de la societat espanyola que no veien amb bons ulls aquestes reformes que feien perillar els seus interessos i privilegis, i per l'altra banda, els sectors més radicals de l'esquerra política i els sindicats obrers i pagesos que veien les reformes de la República com a molt moderades i lluny d'aconseguir les reformes que ells volien.

Retrat de Manuel Azaña, ministre de la Guerra i cap del govern durant el bienni reformista. Font: UNED.

La reforma militar

La monarquia d'Alfons XIII havia protegit i donat un gran protagonisme als generals i oficials de l'exèrcit, sobretot els anomenats “africanistes”, que havien fet carrera a l'exèrcit colonial del Marroc.

Per això, la República no va ser ben vista per molts militars, i encara menys quan es va aprovar la llei de reforma de l'exercit, l'anomenada “Llei Azaña” de 1931.

Aquesta llei oferia la possibilitat de retirar-se si no es volia jurar fidelitat a la República amb el sou íntegre. Es van acollir a aquesta llei 80 generals i més de 12.0000 oficials. Així, el govern republicà reduïa el nombre d'oficials, que passava de 20.000 a 8.000. Paral·lelament, el govern d'Azaña creava un cos militar d'ordre públic, la Guàrdia d'Assalt, que era fidel a la República. També es va crear el cos de sotsoficials i es va tancar l'Acadèmia Militar, que es trobava a Saragossa.

La reforma religiosa

La Constitució republicana definia l'Estat espanyol com a no confessional i va establir la llibertat de cultes, no només el catòlic.

L'any 1933 es va aprovar la llei de Congregacions, que va tenir la forta oposició de l'Església i dels sectors més conservadors de la societat. La llei prohibia a l'Església, entre altres coses, exercir l'ensenyament i tenir interessos econòmics en la indústria i el comerç. El Govern també va aprovar el matrimoni civil i el divorci i, finalment, es va aprovar que, a partir de 1935, l'Estat suprimiria el presupost de l'Església.

La reforma agrària

Des del primer moment, el Govern de la República va intentar resoldre la greu situació que patia el camp espanyol, ja que l'Estat espanyol era bàsicament agrícola.

Més del 60% dels pagesos treballaven com a jornalers, és a dir, treballaven per jornada de dia. Els grans propietaris rurals només els contractaven en èpoques de sega o collita. Això feia que els pagesos jornalers visquessin en condicions de misèria permanent, sense possibilitat de prosperar i millorar les seves condicions de vida. Els pagesos jornalers reclamaven la propietat de la terra que treballaven per resoldre la seva situació.

Un altre grup de pagesos treballava la terra dels grans propietaris en condicions d'arrendament, és a dir, de lloguer.

Finalment, hi havia un grup de pagesos que eren propietaris de les terres que treballaven.

El setembre de 1932, les Corts van aprovar la Llei de Reforma agrària i es va crear l'Institut de la Reforma Agrària per aplicar aquesta llei. Una part de la terra va ser expropiada amb indemnitzacions i les terres dels grans d'Espanya (l'alta aristocràcia, que era fidel a la monarquia i grans terratinents) es van expropiar sense indemnitzacions. L'aplicació d'aquesta llei era, per la seva naturalesa, molt complexa i difícil, i els resultats positius van ser molt escassos per manca de temps per desenvolupar tot el procés.