Material d'estudi
.
4. La nova legalitat republicana
La Constitució republicana
El govern provisional de la República va convocar ràpidament eleccions a Corts per triar els representats populars que havien d’elaborar la nova constitució republicana. Amb l’onada d’entusiasme per la proclamació de la nova forma d’estat i amb l’esperances de canvi que havia obert, no és estrany que els republicans progressistes i els socialistes obtinguessin una clara majoria. Com que, a més, el sistema electoral primava molt en escons a la candidatura guanyadora en cada circumscripció, la majoria de la cambra va ser clarament republicana i d’esquerres.
Potser massa, perquè durant els sis mesos en que es va discutir el redactat de la Constitució, la majoria favorable a la transformació de l’estat no es va sentir obligada a negociar amb la dreta, que era vista com una minoria reaccionària, superada pel canvi polític. Alguns polítics van confondre el seu domini del parlament amb el sentiment dels ciutadans.
El desembre de 1931 la constitució fou aprovada amb 368 vots a favor, cap en contra i 89 absències (dels diputats monàrquics, que manifestaven d’aquesta manera la seva protesta). Niceto Alcalá Zamora, un home conservador i catòlic, però republicà i demòcrata, es va convertir en el primer president de la República. La majoria d’esquerres volia fer un senyal triant un home «centrista» que podia garantir els drets de tothom dins del marc constitucional.
La nova Constitució garantia tot un seguit de llibertats (religiosa, d’expressió, de reunió, de creació d’associacions i partits, de circulació i residència de les persones, d’inviolabilitat del domicili i del correu) i drets (com ara el divordi). Espanya deixava de ser un estat oficialment catòlic i es separava de l’Església, que ja no comptaria amb un suport econòmic públic.
Es reconeixia també que l’estructura de l’estat era compatible amb l’autonomia de municipis i regions, obrint la port al reconeixement d’un estatut especial per als territoris que ho demanessin.
L’esquerra va aconseguir que les Corts tinguessin només una cambra. Ho van fer pensant que aquesta única cambra havia de ser, per força triada en funció del nombre d’habitants, i no per territoris, de manera que les ciutats, de majoria republicana, podrien afavorir les majories progressistes. A més, una sola cambra permetia elaborar i aprovar més ràpidament les lleis, aspecte important quan calia fer un munt de reformes de tot tipus.
Aquesta cambra, El Congrés dels Diputats, s’escollia per sufragi universal i, desprès d’un interessant debat, es va reconèixer el sufragi femení, molt abans que altres estats d’Europa amb més tradició democràtica, com ara França o Suïssa.
Àudio: Els problemes de la constitució republicana 5 mn
Per saber-ne més: