Material d'estudi

1. Àudio: El Pacte de Sant Sebastià  7 mn

Desprès de la dimissió de Primo de Rivera, la situació política s’anava deteriorant progressivament. El rei va mirar de mantenir provisionalment la dictadura, fins trobar una manera de retornar a l’ordre liberal. Va encomanar el govern al general Berenguer, que va dirigir el país sense constitució i sense Corts, però sense objectius clars i sense mantenir la ficció d’un govern plenament autoritari com Primo de Rivera. Per això, la gent, fent broma, el va anomenar el període de la “dictablanda”.

Arreu es pactava i ens conspirava per posar fi a la Monarquia. Els partits republicans es van reunir durant l’estiu de 1930, a Sant Sebastià, amb algunes personalitats socialistes i del nacionalisme català per aconseguir una acció conjunta en aquest sentit. Es va crear un Comité Civil i un de Militar per preparar una revolta.

Els partidaris de la monarquia, mirant de trobar una sortida, van convocar eleccions municipals per l’abril de 1931. Aquesta acció no tenia gaire lògica. El problema d’Espanya no era com governar els ajuntaments, sinó com governar l’estat. S’havien de reobrir les Corts anteriors o, molt millor, convocar unes noves eleccions generals. Començar pels municipis era una jugada política. S’esperava que als pobles petits guanyessin encara els partidaris de la monarquia. D’aquesta manera, donaria la sensació de què els republicans no controlaven l’opinió pública, i permetria als partits conservador i liberal tornar a organitzar-se i controlar el territori.

La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931

A les eleccions muncipals una majoria de ciutadans va votar als candidats republicans i socialistes a les grans ciutats. Als pobles agrícoles, van seguir recolçant als monàrquics. Aquesta diferència es devia a diferents raons, però algunes d'elles eren que s'havia mantingut la presència dels cacics locals i també la inèrcia de respectar al que ja manda. 

Però aquesta victòria no va servir de res als monàrquics. Convençuts de representar la voluntat aclaparadora dels ciutadans més lliures del país, els regidors republicans d'Eibar van proclamar la República Española, essent ràpidament imitats a les principals capitals de provincia de tot l'estat.

Tot s'havia perdut pel rei Alfons XIII. Quan va demanar als caps militars i de la Guàrdia Civil si es podia comptar amb la fidelitat de les seves tropes, i aquests van respondre negativament o no li van saber respondre, va veure amb claredat que havia d'abandonar el tron. Aquell mateix dia va voler fer creure que el deixava voluntàriament, però el cert es que no comptava gairebé amb ningú que li donés suport. Molts pocs polítics de la monarquia li van fer costat en aquell moment. Com diria l'almirall Aznar, que exercia com a cap de govern, "España se había acostado monárquica y se levantaba republicana".

Un govern provisional, dirigit per l'antic ministre monàrquic Niceto Alcalá Zamora va prendre el poder, mentre les places i carrers s'omplien d'una gentada alegre que donava visques a la República sense que la policía, l'exèrcit o la guàrdia civil intervinguessin. 

La proclamació de la República a Catalunya

2. Àudio: La República Catalana de Francesc Macià   6 mn.

A les eleccions municipals de 1931 va triomfar la nova candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit format per la fusió de l’independentista Estat Català, de Francesc Macià, els republicans nacionalistes del Partit Republicà Català, de Lluís Companys, i altres grups independents del catalanisme.

Aquest èxit va ser una mica sorprenent donat el poc temps que havia tingut el partit per organitzar-se. A més, la participació a les eleccions havia estat bastant alta. Havien superat a la Lliga Regionalista tant a la capital com a la resta del territori, duplicant els vots del catalanisme conservador.

Quan Lluís Companys va veure el resultat, immediatament va anar a l’Ajuntament de Barcelona per proclamar el triomf de la seva formació i sumar-se a l’exigència popular per la República. Poc desprès, Francesc Macià, des de l’antic palau de la Generalitat va proclamar la «República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica» i va començar a organitzar una administració catalana i un govern provisional. Aquest acte era revolucionari, en la mesura en què encara governava el rei i perquè no era això el que s’havia negociat amb la resta de partits republicans al Pacte de Sant Sebastià. La CNT, molt influent entre els treballadors, es va negar a forma part del nou govern.

Ban de proclamació de la República Catalana. 1931. Font: Wikipèdia.

Aquesta proclama va fer reaccionar al govern provisional de la república espanyola, que va encarregar a tres ministres catalans que negociessin amb en Macià. Aquest va voler mantenir la seva proclamació d’una república catalana, però això no era realista quan bona part de l’economia del Principat depenia del mercat espanyol i tant l’exercit com les forces d’ordre públic eren també dirigides pel govern central. Calia, doncs, enmarcar la política catalana dins els canvis que es produirien a la república espanyola, i la forma d’aquesta encara s’havia de decidir. Macià no podia imposar a tota la resta una república confederal, que era el seu projecte però segurament no el de la majoria de republicans. El govern provisional es va comprometre a reconèixer legalment la personalitat política de Catalunya i, si la constitució ho permetia, a otorgar un estatut d’autonomia.

FONTS: 

1. Resultats a tot l'estat de les eleccions municipals el 12 d'abril de 1931.

Coalició monàrquica                                   40.324 regidors         9 alcaldes a capitals de província

Conjunció republicana-socialista                36.282 regidors        38 alcaldes a capitals de província

Esquerra Republicana                                  3.219 regidors          3 alcaldes a capitals de província

Lliga Regionalista de Catalunya                   1.014 regidors

Nacionalistes Bascos                                       267 regidors

Comunistes                                                         67 regidors

Independents i altres                                         267 regidors

2. La proclamació de la República a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

"La noticia de los sucesos ocurridos en el Ayuntamiento y plaza de San Jaime, corrió con celeridad eléctrica y tuvo inmediata repercusión en las Ramblas. De todas partes surgían grupos con banderas de los colores republicanos y otras de los colores catalanes -éstas en menor número- y se improvisaban grupos y manifestaciones que corrían de un lado para otr dando vivas a la República. El paso de las banderas era saludado con frenéticas ovaciones y vivas entusiastas. Las manifestaciones iban en direcciones diversas y en muchos lugares de las Ramblas se cruzaban, saludándose los individuos de uno y otro grupo con aplausos. 

Muchos balcones de las Ramblas y algunos de la plaza de Cataluña se engalanaron con banderas republicanas y colgaduras de estos colores. Había también algunas con los colores catalanes. El diario El Matí, que tiene su redacción en la Rambla de Canaletas, colocó en sus balcones una bandera catalana, y el semanario La Rambla, otras dos con los colores catalanes y republicanos.

La afluencia de gente en las Ramblas era a las cinco de la tarde extraordinaria, enorme, como jamás se ha visto, y el entusiasmo de que se hallaba poseída la gran masa humana, delirante."

La Vanguardia, 15 de abril de 1931.

3. La Vanguardia, proclamació de la República.

4. Vídeo: Proclamació de la II República  (recomanat)