Material d'estudi

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes havia dirigit l'ocupació de les fàbriques dels obrers, a través de les anomenades col·lectivitzacions industrials. Un cop fracassat el cop d'estat a Catalunya, els obrers van tornar a treballar a les fàbriques, però es van trobar que els propietaris o els encarregats. Havien fugit o s'escapaven de les patrulles de la CNT-FAI. Llavors, els obrers de cada fàbrica es van organitzar en un comitè obrer de control per tal de dirigir les fàbriques.

Cal dir que les col·lectivitzacions es van fer sota les directrius dels anarquistes de la CNT-FAI i no per les dels socialistes o comunistes que, enlloc de col·lectivitzar les fàbriques, les haurien ancionalitzat.

Quan, al mes de setembre, es va constituir un govern de concentració, la Generalitat va donar validesa legal a les col·lectivitzacions de l'estiu. S'establia que les fàbirques de més de 100 obrers havien de ser col·lectivitzades; així, es van poder mantenir com a privades les petites fàbriques i tallers i les empreses amb capital estrnager. Tampoc foren col·lectivitzades la banca ni les caixes d'estalvi. En cl camp, van ser col·lectivitzades les grans propietats rurals.

Per finançar les empreses col·lectivitzades, la Generalitat va crear la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial.

La guerra va fer que la indústria catalana, en gran part, es transformés en una indústria de guerra. Tant és així que podem dir que Catalunya es convertí en la fàbrica d'armament de la República.

Els sectors claus van ser quatre, en aquesta tranformació: el tèxtil, el metal·lúsrgic, el químic i el de la construcció. Per tal de dirigir la reconversió en indústries de guerra, la Generalitat va crear la Comissió d'Indústries de Guerra, integrada per les grans indústries del país. La Comissió estava presidida per Josep tarradellas i formada per 500 empreses, més un seguit d'empreses auxiliars, i ocupava uns 100.000 obrers.

VIVENDA

Com que la majoria de la població catalana vivia en cases de lloguer, sobretot a les ciutats, la Generalitat va promulgar un decret, l'agost de 1936, pel qual es rebaixaven els lloguers de les cases. Al juny de 1937, un altre decret, el de la Propietat Urbana, traspassava totes les cases de lloguer a la propietat dels municipis, és a dir, que els ajuntaments passaven a ser els nous propietaris de les cases de lloguer. Aquest decret va afectar unes 300.000 cases a tot Catalunya.

EDUCACIÓ

En el terreny de l'ensenyament, i per garantir l'escolaritat durant la guerra, es va crear, al juliol de 1936, el Consell de l'Escola Nova Unificada, que va elaborar un projecte educatiu integral, des de l'escola bressol fins a la universitat.

Una altra transformació important va ser el paper que va jugar la dona al llarg de la guerra. La dona va participar en tots els àmbits socials (militar, polític, laboral). Fins i tot va haver milicianes lluitant al front. S'ha de dir, amb tot, que molts homes no entenien aquesta presència generalitzada de les dones a tots els sectors. Fins i tot alguns anarquistes, que eren el grup que més defensava la llibertat i igualtat de les dones, estaven clarament en contra si es tractava de la lluita armada.