Material d'estudi

La II República espanyola, l’intent més seriós d’implantar una autèntica democràcia liberal a Espanya desde l’inici de l’època contemporània, va nèixer en circumstàncies molt difícils, tant pel que fa al panorama económic i social intern com pel que fa al context internacional en què es movia l’estat espanyol. Per suposat, això va condicionar decisivament aquella experiència política.

La demografia

D’una banda, la societat espanyola havia conegut els decennis anteriors una etapa de creixement amb forts desequilibris, tal com has vist al primer bloc d’Història. El creixement demogràfic es va mantenir. Amb una petita reducció de la taxa de natalitat durant els anys de la república, acompanyada d’un descens similar d ela taxa de la mortalitat, la qual cosa va permetre mantenir un creixement vegetatiu de la població. Però el més important va ser la dràstica reducció de l’emigració cap a l’exterior, un fenòmen que havia marcat la vida espanyola des de finals del XIX. Ara les fronteres americanes i europees es tancaven degut a la crisi econòmica internacional de 1929 i tota aquesta població jove que ja no sortia incrementava les demandes económiques, educatives, sanitàries etc., que esperaven solució des de la política. A Catalunya, les migracions des del camp a la ciutat i des d’altres parts de l’estat -unes 50.000 persones més en aquests 5 anys-, incrementaven fins i tot aquestes demandes.

Espanya era un estat que havia iniciat la seva industrialització en el segle XIX i en 1930 presentava forts desequilibris entre zones agràries i les urbanes més industrialitzades. El desenvolupament econòmic havia estat incapaç d'absorbir el creixement demogràfic, la qual cosa originava un excès de força de treball. 

L'agricultura

L’activitat agrària seguia marcant la vida econòmica, fins i tot a moltes parts de Catalunya o Euskadi, els territoris més industrials. No només perquè encara un 60% de la població es dedicava a l’agricultura, sinó perquè moltes persones que no eren pageses també vivien a zones rurals i es veien fortament afectades per les vicisituds agrícoles. I molts sectors agraris s’ho estaven passant molt malament, perquè, malgrat els forts aranzels, la competència exterior era molt forta i la producció espanyola no podia competir amb els cereals o la llana que arribaven de l’Argentina, Estats Units o Austràlia. Es calcula, per exemple, que, a Catalunya, en els deu anys anteriors a la guerra civil, només en tres els productors de cereals van aconseguir guanyar diners. I aquesta situació s’agreujava pel fet que, sovint, havien de partir aquest benefici entre els propietaris de la terra i els pagesos que la conrreaven. Arribava un moment en què pagès i propietari no podien viure del producte de la mateixa terra, i això ajuda a entendre les grans tensions al voltant de la reforma agrària, on uns o altres havien de sortir guanyant o perdent. No només eren els jornalers sense terra el que la demanaven, sinó tots els pagesos parcers o llogaters, com ara els rabassaires, conreadors de la vinya a Catalunya.

La major part dels treballadors del camp no poseïa terres i prop de la meïtat eren jornalers, que patien de molts mesos sense feina, quan no hi havia tasques agràries per a fer. del total d'aturats, 2/3 corresponien al sector agrari. 

TAULA AMB EL REPARTIMENT DE LA PROPIETAT AGRÀRIA EN 1930

La societat urbana

Als altres sectors econòmics la situació creada per la crisi econòmica internacional de 1929 que ja hem esmentat, la pitjor que havia conegut el sistema capitalista mundial, va impactar de plé a l’economia espanyola a partir de 1931, just l’any d’aparició de la II República. Es calcula, per exemple, que la construcció, un sector que havia conegut un fort desenvolupament durant els anys 20, va conèixer una crisi tan greu que la meitat dels paletes de Madrid eren a l’atur l’any 1935. La indústria ctalana també va patir greus dificultats, i els seus indicadors més importants van descendre acusadament l’any 1933, per recuperar-se lentament durant els dos anys següents, però sense superar en 1935 la situació de 1931. Podem situar la taxa general d’atur durant aquests anys en un terç de la població, amb alts nivells de feines temporals o intermitents i de baixa qualitat, sobre tot al camp.

En general, es tractava d’una societat amb grans diferències en la distribució de la renda i altes taxes d’analfabetisme, que rondava un terç de la població, sobre tot la femenina. Es calcula que hi havia unes 12.000 famílies de grans terratinents, unes 80.000 d’empresaris importants i unes 40.000 de grans comerciants. Configuraven un reduït sector oligàrquic que fins aquell moment havia dominat la política. També hi havia una classe mitja que podria voltar els 2.700.000 persones. La resta de la població eren treballadors o pagesos amb poca o ninguna terra. Les diferències regionals eren acusades i afectaven especialment, com ara, al sud i oest de la península. En canvi, les ciutats havien conegut un fort desenvolupament als anys 20. Hi havia una classe mitjana reduïda però influent, que s’obria cap als models europeus i demanava canvis (tant pel cantó progressista com conservador o reaccionari) i que també tenia les seves pròpies demandes a l’estat, mentre molts miraven amb por els moviments socials de pagesos o miners.

El context internacional

Per descomptat. Recorda que tenim als materials d’estudi un apartat sencer amb diversos enllaços dedicats al context internacional. També apareix explicat a la pàgina 204 del llibre de text. Per això, aquí només esmentarem alguns fets destacats.

En aquell moment, la política europea es veia sacsejada per les conseqüències de tres fets fonamentals:

- la revolució russa, que havia fet possible el govern revolucionari dels comunistes i havia expropiat la riquesa de la burgesia russa. Això havia desfermat les esperances dels treballadors revolucionaris , no només dels que es consideraven comunistes, sinó també dels anarquistes o dels socialistes més a l’esquerra. Al mateix temps, havia provocat la por dels sectors liberals i conservadors.

- la crisi econòmica de 1929, la pitjor crisi del capitalisme, que va arribar una mica més tard a la Península Ibèrica

- l’ascens dels feixismes, que va arribar al poder en diferents estats durant els anys 20 i 30. Era l’expressió violenta i ultranacionalista de la por de les classes altes i mitjanes tant a la crisi econòmica com a l’amenaça revolucionària obrera.

FONTS:

1. Evolució del comerç exterior

Per saber-ne més 

Context històric mundial.