Material d'estudi

La guerra civil espanyola va ser fruit de totes les tensions acumulades a Europa des de la fi de la primera guerra mundial

• D’una banda, l’enfrontament entre els estats decebuts pel tracte rebut (com ara Alemanya o Itàlia, per diferents raons) i els que van ser vencedors del conflicte (com ara Gran Bretanya i França). Això es pot veure clarament en els intents d’apaivagar l’agressivitat dels primers per part dels segons, en la creació del pacte de no-intervenció o la conferència de Munich. La república espanyola va ser víctima del pacifisme i la mala consciència de les grans potències i de l’agressivitat de les potències que s’estaven refent.
• El xoc ideològic entre les noves ideologies revolucionàries (el feixisme, el comunisme, l’anarquisme) i el model de democràcia liberal en que s’havia volgut basar la república.
• L’enfrontament entre l’esquerra i la dreta, que no és exactament el mateix que hem dit abans, perquè defensors del liberalisme i del totalitarisme hi havia a tots dos bàndols. El drama es que a la guerra va guanyar la pitjor combinació, el conservadorisme reaccionari en la seva versió totalitària, o sigui, el feixisme.
• A la guerra no s’hagués arribat sense les grans contradiccions en què havia entrat l’economia i la política espanyoles durant els 50 anys anteriors, que hem estudiat en els lliuraments anteriors.
• La guerra també va ser filla de la crisi de 1929, probablement la crisi econòmica més gran que ha patit el capitalisme en tota la seva història. Sense les dificultats econòmiques i la tensió social que va generar aquest enfonsament econòmic no s’entén tampoc el fracàs de la democràcia liberal que feia tant de temps s’esperava.