Material d'estudi

La societat va conèixer canvis profunds durant el primer terç del segle XX. Aquests canvis modernitzadors es van notar molt més a les àrees urbanes. En el cas de Catalunya, va ser sobre tot Barcelona i la seva rodalia les que es van transformar en una metròpolis pròpia del segle XX. A l'Espanya interior i a la Catalunya rural, la permanència d'unes formes de vida i d'unes estructures agràries tradicionals van retardar aquests canvis.

La nova societat urbana i industrial

Entre 1900 i 1930 Barcelona va duplicar la seva població i a la proclamació de la República ja sobrepassava el milió d'habitants. Badalona, Sabadell i Terrassa s'havien convertit en centres industrials que atreien considerables masses obreres.

Això va comportar el creixement en el nombre d'obrers i en el pes de les classes mitjanes. Cap al 1930 la meitat de la població activa treballava a la indústria, mentre que l'agricultura i els serveis es repartien gairebé per igual la resta de la població treballadora.

El nous mitjans de comunicació i les noves formes de sociabilitat

Els nous mitjans de comunicació (telèfon, ràdio), de transport (metro, tramvia, autobusos) i l'increment del consum de premsa gràcies a l'alfabetització, afectaven de manera molt desigual a les diferents classes socials, però van anar estenent una nova manera de pensar.

La circulació de notícies i de novetats, les noves demandes socials i les millores en el transport públic van afavorir noves formes de sociabilitat, basades en l'associacionisme sindical, esportiu, cultural, polític, que ja superava els límits anteriors que centrava al voltant de l’església catòlica i les tradicions populars la capacitat d'agrupar-se de la major part del poble. Ara els centres d'atenció de les persones es multipliquen, els actes col·lectius públics es tornen més reivindicatius i els espais de lleure es fan més freqüents.

Les noves formes de cultura

Amb l'alfabetització i una mica més d'espai per l'oci s'estenen la lectura i les noves ofertes per gaudir del temps lliure. Hi ha publicacions populars destinades a infants, joves, o dones, col·lectius que fins aquell moment no havien gaudit d'una literatura pròpia. També el teatre i el cinema es converteixen en espectacles de masses. El futbol disputa l'atenció dels afeccionats a les curses de braus, malgrat que aquestes van conèixer un espectacular creixement durant els anys 20.

S'estenen l'esport i l'excursionisme i apareixen noves formes de cultura alternativa, com ara l'esperantisme, el naturisme o el feminisme.

La situació econòmica

La Segona República va arribar en mig de la crisi econòmica internacional més fora que havia patit el capitalisme, la derivada del crack de la borsa de Nova York de 1929. El proteccionisme i l'escassa integració amb l’exterior de l’economia espanyola van fer que les conseqüències de la crisi arribessin amb retard. Per això van impactar de ple en el moment en què calia fer reformes estructurals i importants inversions de l’estat, que es van trobar sense un marc general favorable.

L’any 1933, unes fortes gelades van perjudicar l’exportació de productes agraris, sobre tot dels cítrics valencians. La devaluació de la pesseta va permetre mantenir un cert nivell d’exportacions, però a canvi d’encarir tots els productes externs, la qual cosa va mantenir encara més tancada l’economia espanyola i no va permetre incrementar el nivell de consum en la mesura que s’esperava.

A més, la proclamació de la República va provocar l’alarma dels inversors estrangers i dels empresaris nacionals. La fugida de capitals es va incrementar i es van retirar més del 10% dels dipòsits bancaris. La inversió privada entre 1931 i 1933, el període de govern del centre-esquerra, es va ensorrar. La part més recalcitrant de l’empresariat responia a les demandes sindicals amb el lema de “Mengeu república”.

De tota manera, els sindicats van aconseguir increments de salaris, però com que aquests no anaven acompanyats per millores en la productivitat, la reducció de beneficis empresarials que provocaven van fer caure encara més les inversions.

Com que el règim de Primo de Rivera havia deixat un deute considerable, els primers governs republicans van voler mostrar la seva capacitat de gestió dels bens públics aconseguint un equilibri pressupostari que provocava la retallada de de la despesa pública, tal com també feien molts altres governs occidentals. De fet, aquesta no era la mesura que calia en moments de crisi, perquè mancava la inversió privada i ara també s’afegia la retirada de les inversions estatals.

Com que el nou ambient de democràcia i llibertat afavoria també l’acció dels sindicats i dels partits obrers, el clima de conflictivitat social es va agreujar, actuant també contra les perspectives d’inversió econòmica. Aquesta conflictivitat va ser fins i tot exagerada a l’estranger per algunes ambaixades, com ara la britànica, que maldaven per aconseguir que els seus estats no acceptessin de bon grat el nou règim republicà.

1. La conquista del voto femenino en España.
2. Àudio:  Els problemes de la banca a Catalunya   3 mn

3. Àudio: Les revoltes socials durant la República   4 mn