1. El catalanisme cultural. La Renaixença

A Catalunya va aparèixer un moviment cultural i literari de recuperació de la llengua conegut posteriorment com la Renaixença dins el context del Romanticisme europeu. La finalitat del moviment va ser la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat del país, però en un context que no posava en qüestió el marc polític estatal i que es limitava a la presa de consciència cultural, en un moment en què els estats miraven d'uniformitzar tant el seu mercat econòmic intern com l'administració política de tots els territoris.

Com la restat d'estats europeus, els governs espanyols miraven de transformar el que era un espai polític en un sentiment nacional basat en aquest cas en la llengua castellana i la història de la monarquia hispànica, com referents de la majoria de la població. Això va xocar amb l'arrelament a Catalunya d'una llengua pròpia i d'un sentiment comunitari que no acabava de sentir-se reflectit en el projecte centralitzador del liberalisme.

La Renaixença literària

L'any 1859 s'inicia la celebració dels moderns Jocs Florals, com a plataforma per rellançar la literatura catalana. En aquest tipus de concurs, marcats per la nostàlgia medievalitzant, es premiaven textos poètics escrits en el que llavors s'anomenava llemosí (el català antic) o de literatura en llengua moderna, com a forma d'enaltir l'esperit cívic i comunitari. Van aconseguir amb rapidesa es seu propòsit de tornar a situar el català com a llengua de cultura i fer conèixer figures i gèneres que gaudien d'un autèntic èxit popular, com ara la poesia de Jacint Verdaguer i el teatre d'Àngel Guimerà

La Renaixença popular

També hi va haver una Renaixença popular, impulsada per grups catalanistes vinculats al progressisme i al republicanisme federal, que defensava l'ús d'un llenguatge planer, que es burlava del més arcaïtzant que es premiava als Jocs Florals. Anava de la mà del moviment musical impulsat per Anselm Clavé, del teatre de Frederic Soler, anomenat "Serafí Pitarra" i publicacions satíriques com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa, clarament crítiques amb el sistema de la Restauració.

1. Mapa conceptual. La Renaixença i els inicis del catalanisme polític.