Energia de ionització

4.3.1 Classifica els següents elements en ordre creixent d'energia de ionització:

• Sofre
• Clor
• Beril·li
• Heli
• Magnesi
• Cadmi

La primera energia de ionització és defineix com l'energia que se li ha de subministrar a un àtom per tal de poder arrencar l'electró que està més allunyat del nucli.

Per saber quins àtoms tenen una energia de ionització més gran s'ha de recordar que:

• A mesura que el nombre de nivells electrònics d'un element augmenta, els electrons de la perifèria estan menys atrets pel nucli i disminueix l'energia de ionització.
• Si dos elements estan en el mateix període (nivell electrònic semblant), els electrons estan més atrets si en el nucli hi ha una quantitat de protons proporcionalment més gran (dos protons atreuen més a dos electrons que un protó a un electró).

Per tant, la primera energia de ionització augmenta a mesura que pugem en un grup i anem cap a la dreta d'un període de la taula periòdica.

La classificació correcta és:

Més petita

1. Cadmi           (període 5)
2. Magnesi       (període 3, grup 2)
3. Sofre            (període 3, grup 16)
4. Clor                    (període 3, grup 17)
5. Beril·li           (període 2, grup 1)
6. Heli               (període 1)

Més gran