Historiografia (Lliurament 1)
4. ÈPOCA POSTCLÀSSICA
4.1. Tàcit
Publi Corneli Tàcit (ca. 55 – 120 dC)
De família eqüestre. Va ser un funcionari imperial que tingué fama per la seva eloqüència. Tàcit ens ha deixat el relat de les èpoques vergonyoses i sanguinolentes del primer segle de l’Imperi. Es va proposar narrar els esdeveniments que van precedir immediatament la seva època, és a dir, l’evolució del sistema del Principat creat per August, l’exaltació del poder personal que va tenir lloc sota els seus successors i la progressiva desaparició de la influència política del Senat.
- Annales (Ab excessu diui Augusti), “Annals (des de la mort del diví August)”. Època entre la mort d’August (14 dC) i l'assassinat de Neró, el darrer emperador de la dinastia júlio-clàudia (68 dC). Tenia una extensió de 16 o 18 llibres. En conservem 9 sencers i 3 incomplets.
- Historiae, “Històries”. Període que va des de la mort de Neró (69 dC) fins a la de Domicià (96). Només ens han arribat els 4 primers llibres i el començament del cinquè. Tenia una extensió de 12 o 14 llibres.
- De uita et moribus Iulii Agricolae, “La vida i els costums de Juli Agrícola”. Sobre la vida del seu sogre, governador de Britània, mort l’any 93 dC.
- Germania, “Germània”. Estudi de la situació i els costums dels germànics.
- Dialogus de oratoribus, “Diàleg dels oradors”. Brillant assaig de crítica literària.
Les seves obres històriques estan molt ben documentades. El seu estil és “conceptista”, molt concís.