Historiografia (Lliurament 1)

Tit Livi (64 o 59 aC – 17 dC)

NOTA BIOGRÀFICA:

Va néixer i va morir a la ciutat de Pàdua, al nord d’Itàlia, prop de Venècia. Només abandonà aquesta ciutat per anar a Roma, i hi tornà per passar les últims tres anys de la seva vida. Va estudiar primer a Pàdua i posteriorment a Roma, i va adquirir una bona formació en les dues llengües (llatí i grec) i cultures, a més d’aprendre retòrica i filosofia.

Tot i el seu tarannà republicà (que mai va amagar), fou un dels amics d’August, a qui lloa en diversos passatges per haver restaurat els temples i portat la pau al món. (August l’anomenava “pompeià”).

 
OBRA:

Ab urbe condita (libri), “(Llibres) Des de la fundació de Roma”. És una Història de Roma des de la fundació de la ciutat, 753 aC, fins la mort de Drus l’any 9 aC. És una obra immensa. Ja hi treballava l’any 27 aC. i li ocupà fins el final de la seva vida.

Sense viatjar, sense actuar, des del seu gabinet de treball va guanyar la glòria en el seu temps. Sense sacrificar res de les seves conviccions “pompeianes”, sense adular August, fou acollit en la intimitat de la família imperial. Fou el més indicat, per la seva lleialtat intel·lectual i la seva benèvola moderació, per a transmetre a l'edat imperial una imatge autènticament nacional de l'antiga Roma, que no fos ni una apoteosi ni un pamflet del nou règim.

L’obra tenia una extensió de 142 llibres. Van aparèixer en grups desiguals, sovint de 5 (pèntades) o, sobre tot, 10 llibres (dècades). La divisió per dècades va semblar molt aviat la més indicada. Dels 142 llibres, s’han perdut 107. Actualment només conservem 35 llibres:

• Llibres I-X (primera dècada): dels orígens de Roma fina a la tercera guerra samnita (293 aC).
• Llibres XXI-XXX (tercera dècada): Segona Guerra Púnica.
• Llibres XLI-LV (quarta dècada i meitat de la quinta): fins a la conquesta de Macedònia (167 aC).

Es tracta d’un projecte ambiciós, desproporcionat per a les forces d’un sol historiador. Titus Livi hi treballà durant uns 40 anys. La seva intenció és narrar tota la història interior i exterior de Roma, des de la seva fundació fins a la seva època.

Titus Livi és un historiador de gabinet, un lector infatigable. No va viatjar ni va conèixer els escenaris dels esdeveniments. El seu mètode va consistir en llegir les obres dels seus predecessors, va triar d’entre les diverses versions dels fets la que li semblava més versemblant o en va transcriure totes quan no va poder triar-ne una. Accepta la tradició, essent conscient de que molt sovint està adulterada.

Finalitat de la seva obra: superar els seus predecessors, mancats de tècnica literària, i fer veure com Roma havia caigut en la present degeneració moral i està condemnada a un enfonsament inevitable, a no ser que torni al camí de les antigues virtuts nacionals que la van fer tan poderosa. Titus Livi s’associa al moviment promogut per August en pro d’una restauració moral i cívica de Roma.

A causa de la seva enorme extensió, ja en el segle IV es van fer resums de tota l’obra: Periochae. El poeta Marcial diu que és tan gran que no cap a la biblioteca.  

•  Llibre I: des dels orígens fins a la caiguda de la reialesa (509).
• Llibres II-V: des del començament de la República fins la presa pels gals i la seva reconstrucció (375).
• Llibres VI-XV: Conquesta d’Itàlia (274).
• Llibres XVI-XX: Primera guerra púnica (274-241) i les seves conseqüències (241-219).
• Llibres XXI-XXX: segona guerra púnica (219-201).
• Llibres XXXI-XLVIII: guerres de Macedònia i de Síria (201-150).
• Llibres XLIX-LII: tercera guerra púnica i guerra d’Acaia, fins la destrucció de Cartago i la presa de Corint (149-145).
• Llibres LIII-LXX: fins el tribunat de M. Livi Drus (145-91).
• Llibres LXXI-LXXXVI: guerra social (90-88).
• Llibres LXXXVII-XC: conflicte entre Mari i Sul·la fins després de la guerra de Sul·la (88-77).
• Llibres XCI-CIII: de la victòria de Crassus sobre Espàrtac fins la campanya de Cèsar contra els helvecis (62-58).
• Llibres CIV-CVIII: fins la conquesta definitiva de la Gàl·lia per Cèsar (58-51).
• Llibres CIX-CXVI: la guerra civil fins la mort de Cèsar (50-44).
• Llibres CXVII-CXXXIII: des de l’arribada d’Octavi a Roma fins la fi de les guerres civils. En CXX, mort de Ciceró (44-28).
• Llibres CXXXIV-CXLII: des de la salutació d’Octavi com a Augustus fins els honors fúnebres concedits a Drus (27-9).

[J. M. André – A. Hus, La historia en Roma, Madrid, Siglo XXI, 1983, pp. 86-87]