Historiografia (Lliurament 1)

Corneli Nepos (ca. 100 – 29/25 aC)

NOTA BIOGRÀFICA:
Contràriament a d’altres escriptors d’obres històriques, Nepos no va estar vinculat a la vida política. Contemporani i amic de Ciceró, va popularitzar un nou gènere literari: la biografia. De totes formes, aquest gènere biogràfic, tot i ser inclòs dins les obres d’historiografia, no buscava una finalitat històrica, sinó que consistia més aviat en un resum o compilació d’anècdotes.

OBRA:
La seva gran obra fou el De uiris illustribus, “Sobre els homes il·lustres”, col·lecció de biografies sobre diversos personatges de l’antiguitat. Va ser el primer a Roma que va escriure sobre pobles estrangers.

Pla general de l’obra:

    I.            De regibus exterarum gentium.

   II.            De regibus Romanorum.

  III.           De excellentibus ducibus exterarum gentium.

  IV.           De excellentibus ducibus Romanorum.

   V.           De iurisconsultis Graecis.

  VI.           De iurisconsultis Romanis.

 VII.           De oratoribus Graecis.

VIII.          De oratoribus Romanis.

  IX.           De poetis Graecis.

   X.            De poetis Romanis.

  XI.           De philosophis Graecis.

 XII.           De philosophis Latinis.

XIII.          De historicis Graecis.

XIV.          De historicis Romanis.

 XV.           De grammaticis Graecis.

XVI.          De grammaticis Romanis.

[J. M. André – A. Hus, La historia en Roma, Madrid, Siglo XXI, 1983, p. 72]

D’aquesta obra, avui dia només en resta una petita part: el llibre De excellentibus ducibus exterarum gentium (biografies de vint generals grecs; breu notícia sobre els reis de Pèrsia, de Macedònia i sobre els successors d’Alexandre el Gran; biografia dels cartaginesos Hamílcar i Hanníbal) i dos biografies del llibre De historicis Romanis: la de Cató l’Antic i la d’Àtic.

La simplicitat de l’obra i els models de vida que presentava van afavorir que el De viris illustribus fos utilitzat a l’ensenyament (tot i que la seva llengua i el seu estil són mediocres).