Historiografia (Lliurament 1)

Gai Sal·lusti Crisp (ca. 87-35 aC)

Aliat del partit dels populars, amic de Cèsar. A la mort de Cèsar es va retirar de la vida pública i es va dedicar a la literatura i a cultivar les seves amistats erudites. Vida d’oci aconseguida gràcies a la fortuna obtinguda del seu proconsolat a Numídia, pel qual va ser jutjat per concussió, tot i que la intervenció de Cèsar el va salvar).

OBRA:

• De coniuratione Catilinae, “La conjuració de Catilina”. Monografia sobre l’intent de cop d’Estat del senador Catilina l’any 63 aC. Tracta el tema perquè, segons ell, considera el fet memorable, tant per la novetat d’aquest com pel perill que va comportar per a la República.També Ciceró (cònsol l’any 63 aC) consagrà una obra a aquest esdeveniment: les Catilinàries (4 discursos).

• De bello Iugurthino, “La guerra de Jugurta”. Monografia sobre la guerra que va enfrontar aquest rei númida (nord d’Àfrica) amb les legions romanes comandades per Màrius (111-105 aC).

En la literatura llatina, Sal·lusti és el creador de la història com a gènere literari. Seguint les passes de l’historiador grec Tucídides (segona meitat del s. V aC), Sal·lusti va intentar donar a la història un matís filosòfic, tractant d’explicar les causes, les conseqüències i la concatenació lògica i espiritual dels fets narrats.

Una de les característiques més notables de Sal·lusti és l’anàlisi psicològica dels individus.