Historiografia (Lliurament 1)

NOTA BIOGRÀFICA:

Gai Juli Cèsar (en llatí, Gaius Iulius Caesar) no va ser un home de lletres, sinó un polític ambiciós dotat de tot el refinament aristocràtic d’una antiga família i d’una intel·ligència personal fora del comú.

A partir de l'any 60 aC, Juli Cèsar es va erigir en l’amo de Roma juntament amb Pompeu i Cras (tots tres formaren l'anomenat primer triumvirat). El consolat de Cèsar (l'any 59 aC) va estar ple d’irregularitats; però la conquesta de les Gàl·lies (58-51 aC) li va assegurar prestigi, riqueses i un exèrcit incomparable. No va dubtar d'anar a la guerra civil contra Pompeu, que -després de la mort de Cras- havia quedat sol enfront d’ell. Cèsar el va esclafar a la cèlebre batalla de Farsàlia (48 aC). Convertit en dictador perpetu (des de l'any 47 aC) i senyor absolut del món romà, va caure just abans d'iniciar una reunió al Senat ⁽¹⁾, assassinat a mans d'un grup de senadors conxorxats a l'entorn de Brutus i Cassi. Va ser el dia de les Idus de març (el quinzè dia d'aquell mes) del 44 aC, quan el dictador tenia 57 anys. Després de la seva mort, Cèsar serà divinitzat.

(1) La reunió del Senat no va ser convocada, com era habitual, a l'edifici de la Cúria, ja que aleshores estava en obres per remodelar-la. Excepcionalment, la reunió senatorial s'havia de fer al teatre de Pompeu. Cèsar, doncs, va trobar la mort als peus de l'estàtua de Pompeu, qui havia estat primer el seu aliat i després el seu gran enemic en la guerra civil.


OBRA HISTORIOGRÀFICA:

Com a escriptor té un lloc destacat en la literatura llatina pels seus dos Commentarii (“Comentaris”), les úniques obres que ens han arribat d’ell.

• (Commentarii) de bello Gallico, “(Comentaris sobre) La guerra de les Gàl·lies”: (7 llibres) Tracta dels esdeveniments de la conquesta de les Gàl·lies, des del seu inici fins a la rendició del cabdill gal Vercingètorix a Alèsia. L'obra va quedar incompleta, en el sentit de que no va escriure sobre la rendició definitiva. Per això, un dels seus lloctinents, Aulus Hirci, en va afegir un vuité llibre, de menys qualitat que els escrits per Cèsar.

• (Commentarii) de bello ciuili, “(Comentaris sobre) La guerra civil”: (3 llibres) Sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. L’obra acaba amb la mort de Pompeu a Egipte l’any 48 aC.

L’assassinat de Cèsar no va permetre que acabés aquesta obra. Per això, posteriorment es van redactar com a continuació tres llibres suplementaris, força mediocres, en què es narren les últimes campanyes d’aquesta guerra civil dutes a terme a Hispània, Àfrica i Alexandria, i que es coneixen amb el nom de De bello Hispaniensi (“La guerra d’Hispània”), De bello Africano (“La guerra d’Àfrica”) i De bello Alexandrino (“La guerra d’Alexandria”).

El nom de commentarius ens situa davant d'un conjunt de notes o un fitxer que reuneix simplement els elements d’un treball literari en formació. Amb l’excepció de les digressions, el material que va fer servir Cèsar era el que posseïa com a general en cap: arxius del seu exèrcit, informes dels seus lloctinents i els seus propis informes adreçats al Senat.

La documentació que Cèsar va fer servir és, en el seu conjunt, de primer ordre, perquè narra fets en els que participà personalment o que va conèixer pels informes precisos dels seus lloctinents (i que, segons sembla, sovint va incloure en la narració tal com li havien presentat).

D’altra banda, el realisme i la curiositat natural de Cèsar el van portar a observar bé els llocs, els homes, els pobles i a inserir en el De bello Gallico digressions etnogràfiques o geogràfiques prou extenses (per exemple, sobre les regions més enllà del Rin).

Com a narrador, Juli Cèsar utilitza la 3a persona perquè el relat sembli més objectiu i verídic. Tot i això, és complex el problema de la veracitat dels commentarii de Cèsar. Certament són una obra interessada, amb un clar propòsit propagandístic. Ell no fa obra d’historiador. És un polític de primer ordre que aspira al poder i que intenta atreure’s l’opinió pública al seu favor. Escriu sobre esdeveniments d’actualitat amb la intenció de justificar la seva actuació passada i de preparar la seva acció futura. Així doncs, explica els seus actes de la forma que li és més favorable.

Cèsar intenta demostrar que fou arrossegat, contra la seva voluntat, a la conquesta de la Gàl·lia lliure; dissimula les seves intencions més egoistes, atenua els seus fracassos; censura i felicita els seus lloctinents i oficials, segons les necessitats del seu projecte polític. A totes dues obres (però particularment al De bello ciuili) són evidents els intents de Cèsar d’apologia personal i de detracció irònica dels seus adversaris. En canvi, el De bello Gallico manté, en el seu conjunt, una serenitat tan freda, en semblar tan objectiva, que fa la impressió de ser veraç. El De bello Gallico posseeix un valor històric real; però, amb Cèsar, s’ha d’aprendre a llegir sempre entre línia i línia.

Pel que fa al valor literari de la prosa de Cèsar, el seu estil és senzill i transparent. Per la puresa del seu llenguatge, és considerat un dels més genials artífexs de la llengua llatina.

[FONTS: J. M. André – A. Hus, La historia en Roma, Madrid, Siglo XXI, 1983, pàg. 34-35 / J. Bayet, Literatura latina, Barcelona, Ariel]

TEXTOS TRADUÏTS DE JULI CÈSAR:

• Comentaris sobre la Guerra civil. Traducció castellana en línia a la Wikisource; enllaç aquí.
  
  
• Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies:
  • Text llatí i traducció castellana de J. Goya Muniáin i J. Balbuena (ed. Cátedra). enllaç aquí.
  • Traducció castellana en xarxa a Wikisource: enllaç aquí.