Compendi de morfologia i sintaxi llatina
13. INFINITIU
13.2. L'infinitiu, un substantiu verbal
Se sol definit l'infinitiu com un substantiu verbal. És a dir, un mot que participa alhora de la categoria verbal i nominal:
- La seva natura verbal li permet de dur els complements propis del verb.
- Per exemple, l'infinitiu dir pot tenir un complement directe i un complement indirecte: 'Convé dir la veritat (CD) als nois (CI)'.
- Per exemple, l'infinitiu dir pot tenir un complement directe i un complement indirecte: 'Convé dir la veritat (CD) als nois (CI)'.
- Com a nom que és, pot fer les funcions pròpies del substantiu: principalment, subjecte i complement directe.
- 'L'acusat vol dir la veritat' (CD de 'vol').
- 'Dir la veritat és important' (Subjecte del verb 'és').