Compendi de morfologia i sintaxi llatina

SUBSTANTIUS: 

• Als glossaris i diccionaris, els subsntatius es poden identificar perquè just després de l'enunciat se sol trobar escrit entre parèntesis un indicador de gènere (m, f o n). Exemples:

ager agri (m): camp.

amīca -ae (f): amiga.

adulterĭum -ĭi (n): adulteri.

• Si després de l'indicador de gènere hi ha l'abreviatura pl., s'està indicant que tot seguit es donarà el significat d'aquest mot en plural (bé perquè el significat en plural difereix del singular; bé perquè es tracta d'un plurale tantum, és a dir, un mot que només s'usa en nombre plural). Exemple:

littĕrae -ārum (f. pl.): literatura, lletres.

ADJECTIUS:

• Es reconeixen perquè a continuació de l'enunciat no duen cap indicador: ni de categoria gramatical (adv., conj., etc.) ni de gènere (m, f, n). Exemples:

albus -a -um: blanc.

acceptabĭlis -e: acceptable.

uetus uetĕris: vell, antic.

VERBS:

• L'enunciat dels verbs que no són defectius consta de tres formes (1a pers. sg. del present d'indicatiu / 1a pers. sg. del perfet d'indicatiu / supí en acusatiu). Tot seguit, s'indica amb un número la conjugació a la qual pertany el verb, i si té usos transitius (tr.) o intransitius (intr.). Exemples:

do dedi datum (1, tr.): donar.

habĕo habŭi habĭtum (2, tr.): tenir.

duco duxi ductum (3, tr.): portar, dur.

capĭo cepi captum (3 mixta, tr.): agafar; capturar.

audĭo audīui (o audĭi) auditum (4, tr.): escoltar.

• L'única excepció al que s'acaba d'explicar són alguns verbs de la primera conjugació, dels quals només s'aporta la primera forma de l'enunciat. Exemple:

aro (1, tr.): llaurar.

rigo (1, tr.): regar.

contemplo (1, tr.): examinar.

En aquests casos, cal entendre que les formes de perfet i supí són anàlogues a les del verb amo (com a paradigma de verb regular de la primera conjugació):

amo amāui amātum

Per tant, s'ha d'entendre que els enunciats complets dels verbs aro, rigo i contemplo són:

aro arāui arātum

rigo rigāui rigātum

contemplo contemplāui contemplātum

MOTS INVARIABLES:

• Als lèxics i diccionaris és habitual trobar darrere de l'enunciat d'un mot invariable una abreviatura que assenyala a quina categoria gramatical pertany: adverbi (adv.), preposició (prep.), conjunció (conj.), interjecció (intj.), etc. Cal tenir present que algunes preposicions llatines també poden ser adverbis. Per tant, quan trobis en un glossari una paraula que es presenti com adverbi, continua llegint-ne l'entrada, ja que és possible que més endavant s'indiqui que també és una preposició. Igualment, a les entrades referents a preposicions sempre es precisa el cas o els casos que regeix aquesta preposició: acusatiu, ablatiu o tots dos. Exemples:

circum  ADV. al voltant, a l'entorn [...] || PREP. d'ac. al voltant de [...] 

sub PREP. d'abl. sota, davall [amb o sense idea de moviment] [...] || PREP. d'ac. sota, davall [amb idea de moviment] [...]