5. FLEXIO VERBAL: mode indicatiu (veu activa)

5.5. Plusquamperfet d'indicatiu

Es forma a partir del tema de perfectum. A aquest tema se li afegeix sempre (independentment de quina sigui la conjugació a la qual pertany el verb) el morfema modal-temporal -era-. Finalment, darrere del morfema temporal s’incorporen les desinències personals primàries (les mateixes que hem vist per a l’imperfet: -m, -s, -t, -mus, -tis ,-nt).

Aquí tens la conjugació del plusquamperfet d’indicatiu dels quatre verbs que usem com a paradigmes de les conjugacions regulars i la del verb sum. Pel que fa a aquest verb, recorda que és regular en tots els temps de perfectum (es construeixen sobre el tema fu-).

 


PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU (VEU ACTIVA)

 

Pronoms

personals

    AMO (1)

   Jo havia estimat

    HABEO (2)

  Jo havia tingut

    DVCO (3)

  Jo havia portat

    AVDIO (4)

  Jo havia escoltat

       SVM

  Jo havia estat

Ego

amauĕram

habuĕram 

duxĕram

audiuĕram

fuĕram

Tu

amauĕras

habuĕras

duxĕras

audiuĕras

fuĕras

-----

amauĕrat 

habuĕrat

duxĕrat

audiuĕrat

fuĕrat

Nos

amauerāmus

habuerāmus 

duxerāmus

audiuerāmus

fuerāmus

Vos

amauerātis

habuerātis

duxerātis

audiuerātis

fuerātis

-----

amauĕrant

habuĕrant

duxĕrant

audiuĕrant

fuĕrant



Remarca sobre pronunciació. Són esdrúixoles totes les formes llevat de la 1a i 2a persona del plural, que són planes.