Compendi de morfologia i sintaxi llatina
4. FLEXIÓ VERBAL: introducció
4.1. Conjugacions
Els verbs llatins s'organitzen en quatre conjugacions.
- 1a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –a (per exemple: amo).
- 2a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –e (per exemple: uideo).
- 3a conjugació: verbs de tema acabat en consonant (per exemple: duco)
- 4a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –i (per exemple: audio).
LA CONJUGACIÓ MIXTA. La gramàtica llatina tradicional sol fer referència a una cinquena conjugació, anomenada mixta. A efectes pràctics (i pel que fa al llatí escrit), el paradigma de la mixta és el mateix que el dels verbs de la 4a conjugació en tos els temps excepte l'imperfet de subjuntiu i l'infinitiu de present actius.
Pròpiament, però, són verbs que pertanyen a la 3a conjugació. Resulten fàcilment identificables per la 1a forma de l'enunciat (1a sg. pres. ind.): mentre que en la resta de verbs de la 3a conjugació aquesta forma acaba en consonant + vocal o (duco, rego, lego, etc.), en els verbs de la mixta finalitza en -io (capio, rapio, iacio, etc.).
Un exemple de verb de la conjugació mixta és capio. El seu enunciat és capio cepi captum 3: 'agafar'. Fa l'infinitiu pres. act.: capere i l'imperfet de subj. actiu en caperem, -es -et... (és a dir, com els verbs de la tercera conjugació).
La manera més simple d’identificar la conjugació d’un verb llatí és buscant-lo en un diccionari o lèxic. Al final de l’enunciat sempre apareix un número de l’1 al 4 que n’indica la conjugació
.