Compendi de morfologia i sintaxi llatina

L'adjectiu llatí pot ser usat en tres graus:

• Grau positiu. És el grau no marcat de l'adjectiu; és a dir, no expressa comparació ni intensitat. Al diccionari, els adjectius apareixen enunciats en aquest grau (ex. altus -a -um, 'alt').
  
  

• Grau comparatiu. Indica la qualitat de l'adjectiu en relació a un altre element que té la mateixa qualitat. Aquesta relació pot ser de tres tipus:
  • d'inferioritat. Quan s'expressa que un element comparteix la qualitat expressada per l'adjectiu en una qualitat menor que un segon element. Per exemple, a l'oració en Pere és menys alt que en Pau, l'adjectiu"menys alt" apareix en grau comparatiu d'inferioritat. En llatí es forma amb l'adverbi minus ('menys') anteposat a l'adjectiu en grau positiu: minus altus -a -um, 'menys alt'.
    
    
  • d'igualtat. Quan els dos elements comparteixen una qualitat al mateix nivell de qualitat. Es construeix introduint l'adverbi tam davant de l'adjectiu en grau positiu: tam altus -a -um, 'tan alt'.
    
    
  • de superioritat. Quan es posa de manifest que l'element de què es parla té una qualitat en un grau superior que un segon element. En llengua llatina, és pot expressar de dues maneres:
    • Analític. Usa una estructura anàloga a la que hem vist per als comparatius d'inferioritat i d'igualtat: consisteix a afegir davant de l'adjectiu en grau positiu magis o plus, dos adverbis llatins que signifiquen "més": magis altus -a -um o plus altus -a -um, 'més alt'.
    • Sintètic. A l'arrel de l'adjectiu en grau positiu (alt-) se li afegeix el sufix -ior (masc/fem) -ius (neutre) ^[1]. Per tant, altior altius és una altra manera de dir 'més alt' ^[2].

• Grau superlatiu. Atorga a l'element qualificat per l'adjectiu el grau més alt d'una qualitat [3]. L'expressió de la qualitat màxima pot ser de dues menes:
  • Superlatiu relatiu: estar explícitament limitada a un grup d'altres individus o elements que tenen la mateixa quantitat ('el més alt de la classe')
  • Superlatiu absolut: indicar que l'element qualificat pel superlatiu ostenta la qualitat en el grau més alt possible ('el més alt', 'altíssim', 'molt i molt alt', etc.).

En tots dos casos, el llatí construeix el superlatiu afegit a l'arrel de l'adjectiu el sufix -issimus -a -um: altissimus a- um ('el més alt', 'altíssim').

Fixa't que l'adjectiu es declina tant en grau comparatiu com superlatiu. Tot seguit veurem les particularitats de la flexió i, de retop, estudiarem algunes qüestions relatives a la sintaxi de la comparació i del superlatiu.

Comparatiu de superioritat: morfologia

En el grau comparatiu de superioritat sintètic (que es forma amb els sufixos –ior –ius) tot adjectiu es declina per la tercera declinació imparisil·làbica, independentment del tipus d’adjectiu que sigui Et deixem un exemple d'un adjectiu en grau comparatiu de superioritat: altior altius, que és el comparatiu analític de l'adjectiu altus -a -um:

	COMPARATIU DE SUPERIORITAT SINTÈTIC Enunciat: altior -ius, 'més alt' Base: alt-ior [4]
	Masc. / Fem.		Neutre
	Singular	Plural	Singular	Plural
Nominatiu	altior	altiores	altius	altiora
Vocatiu	altior	altiores	altius	altiora
Acusatiu	altiorem	altiores	altius	altiora
Genitiu	altioris	altiorum	altioris	altiorum
Datiu	altiori	altioribus	altiori	altioribus
Ablatiu	altiore	altioribus	altiore	altioribus

Sintaxi del comparatiu: el segon terme de la comparació

Tota comparació implica l'existència de dos elements: el que és comparat i amb el que es compara. Aquest últim s'anomena segon terme de la comparació (2TC). Per exemple, en una oració com "En Pere és més alt que en Pau", el primer terme de la comparació és en Pere, i el segon terme de la comparació (= 2TC) és en Pau. En llatí, el segon terme de la comparació es pot construir de dues maneres:

a) Introduït per la conjunció quam i amb el segon terme en el mateix cas que el primer. Exemple:

Petrus altior quam Paulus est

Nom sg Nom sg cj + Nom sg 3 sg

(Subj) (Atr) (2TC) (V)

b) En cas ablatiu (sense cap conjunció ni preposició que el precedeixi). Exemple:

Petrus altior Paulo est

Nom sg Nom sg Abl sg 3 sg

(Subj) (Atr) (2TC) (V)

Morfologia del superlatiu

La formació i flexió dels superlatius no comporta gaires complicacions. Es construeixen afegint a l'arrel de l'adjectiu el sufix -issimus -a -um, que es declina com un adjectiu de tres terminacions (tipus bonus -a -um). Així, el superlatiu d'altus, és altíssimus -a -um ('el més alt, la més alta'...).

Una petita excepció a aquesta norma la constitueixen els adjectius d'arrel acabada en l (ela) o en r (erra), que prenen respectivament els sufixos-llimus -a -um i -rrimus -a -um. Exemples:

• facilis -e fa el superlatiu facillimus -a -um;
• pulcher pulchra -um fa pulcherrimus -a -um.

Sintaxi del superlatiu

Els superlatius anomenats relatius - és a dir, aquells que expressen que un individu excel·leix en una qualitat en relació a un grup determinat - solen dur un complement que precisa quin és aquest grup del qual es destaca l'individu. En llatí, aquest complement del superlatiu relatiu es pot expressar:

• • en genitiu: Socrates fuit sapientissimus Graecorum (lit: "Sòcrates va ser el més savi dels grecs").
    
  • amb preposició inter + acusatiu: Socrates fuit sapientissimus inter Graecos (lit: "Sòcrates va ser el més savi entre els grecs").
  • amb preposició e/ex + ablatiu: Socrates fuit sapientissimus e Graecis.

Comparatius i superlatius irregulars

Convé que et familiaritzis amb els adjectius bonus, malus, magnus i paruus i les seves formes de comparatius i superlatius irregulars (experimenten variacions només en l'arrel):

ADJECTIUS AMB COMPARATIUS I SUPERLATIUS IRREGULARS
Grau positiu	Comparatiu de superioritat	Superlatiu
bonus -a -um ('bo')	melior melius ('més bo, millor')	optimus -a -um ('el més bo, el millor')
malus -a -um ('dolent')	peior peius ('més dolent, pitjor')	pessimus -a -um ('el més dolent, el pitjor')
paruus -a -um ('petit')	minor minus ('més petit, menor')	minimus -a -um ('el més petit el menor')
magnus -a -um ('gran')	maior maius ('més gran, major')	maximus -a -um ('el més gran, el major')

Adverbis de manera en grau comparatiu i superlatiu

Els adverbis de manera derivats d’adjectius admeten els graus comparatiu i superlatiu:

• El comparatiu de l'adverbi es forma substituint la terminació de la forma en grau positiu per la desinència –ius (característica del nominatiu i acusatiu neutre de l’adjectiu en grau comparatiu); per ex.: fort-iter, 'fortament' > fortius, 'més fortament'; facil-e, 'fàcilment' > facilius, 'més fàcilment'; miser-e, 'miserablement' > miserius, 'més miserablement'.
  
  
• El superlatiu de l'adverbi es forma substituint la terminació de la forma en grau positiu pel sufix –issime (-rrime per als adverbis amb arrel acabada en erra; -llime per als adverbis amb arrel acabada en ela); per exemple, amb els adjectius anteriors: fort-issime, 'molt fortament'; facil-lime, 'molt fàcilment'; miser-rime, 'molt miserablement'.
  
  

Tingues en compte, a més, que els adjectius que tenen el comparatiu i el superlatiu irregulars formen l’adverbi corresponent amb la mateixa arrel de l’adjectiu:

ADVERBIS AMB COMPARATIUS I SUPERLATIUS IRREGULARS
Grau positiu	Comparatiu de superioritat	Superlatiu
bene ('bé')	melius ('millor, més bé')	optime ('molt bé')
male ('malament')	peius ('pitjor, més malament')	pessime ('molt malament')
magno ('en gran quantitat o grau, molt')	maius ('en major quantitat o grau, molt més')	maxime ('en la major quantitat o grau possible, moltíssim')
parum ('en petita quantitat o grau, poc')	minus ('en menor quantitat o grau, menys')	minime ('en la menor quantitat o grau possible, gens ni mica')

---

NOTES:

[1] Els sufixos-ior i -ius són els que trobarem en els comparatius en cas nominatiu singular. Com més endavant veurem, els adjectius en grau comparatiu sintètic declinen en tots els casos.

[2] En català i castellà s'ha conservat el comparatiu analític, mentre el sintètic s'ha perdut. Tanmateix, si et pares a pensar, els comparatius sintètics no ens són del tot estranys, ja que existeixen en anglès: tall ('alt') > taller ('més alt').

[3] De fet, la definició que acabem de donar es cenyeix al superlatiu de superioritat. Es podria distingir entre dos tipus de superlatius: els que expressen el grau més gran d'una qualitat (seria el superlatiu de superioritat) i els que expressen el grau més baix d'una qualitat (d'aquest, en diríem superlatiu d'inferioritat, i en llatí és construiria anteposant l'adverbi minime a l'adjectiu en grau positiu; exemple: minime altus -a um ('el menys alt'). En endavant, però,quan parlem de superlatiu, en referirem exclusivament al de superioritat.

[4] Als tres primers casos del neutre singular,la base altior- passa a altius.