Compendi de morfologia i sintaxi llatina
2. FLEXIÓ NOMINAL: l'adjectiu
2.3. Tercera classe: adjectius d'una terminació
Els adjectius de la tercera classe també s'anomenen adjectius d'una terminació, perquè el seu nominatiu singular és el mateix per als tres gèneres. De fet, si pares esment en els exemples de les taules de sota, veuràs que les formes flexionades són les mateixes per als tres gèneres llevat dels casos acusatiu singular i del nom./voc./ ac. pl, per als quals el gènere neutre presenta desinències diferents a les del masculí i femení.
- tempus -oris (n): 'temps' → És un substantiu, perquè darrere del genitiu s'indica el gènere al qual pertany (n. = neutre).
- uetus -eris: 'vell' → Sabem que és un adjectiu pel fet que, a l'enunciat, hi manca la indicació de gènere que s'hauria de trobar si es tractés d'un substantiu.
- De declinació imparisil·làbica.
- De declinació parisil·làbics
1. De declinació parisil·làbica
Segueixen el paradigma dels noms parisil·làbics de la tercera declinació un plegat d'adjectius de nominatiu singular acabat en -ns (gen. sg. -ntis) [2] o en -x (gen. sg. -cis) [3]. Cal apuntar la particularitat que tenen dues formes per a l'ablatiu singular: l'una en -i i l'altra en -e.
ADJECTIUS 3a CLASSE: PARISIL·LÀBICS Enunciat: prudens -ntis, 'prudent' Base: prudent- |
||
Singular | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | prudens | |
Vocatiu | prudens |
|
acusatiu | prudentem | prudens |
Genitiu | prudentis | |
Datiu | prudenti | |
Ablatiu | prudenti (o prudente) | |
Plural | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | prudentes | prudentia |
Vocatiu | prudentes | prudentia |
Acusatiu | prudentes | prudentia |
Genitiu | prudentium |
|
Datiu | prudentĭbus | |
Ablatiu | prudentĭbus |
2. De declinació imparisil·làbica
Pràcticament tota la resta d'adjectius llatins d'una terminació prenen la declinació dels substantius imparisil·làbics (vid. Tercera declinació: paradigmes). Segueixen les mateixes pautes que els adjectius de declinació parisil·làbics pel que fa a la formació de l'enunciat, la identificació de la base lèxica i la seva aplicació en la flexió, i, també, en la selecció dels casos que presenten terminacions diferents per al gènere neutre.
ADJECTIUS 3a CLASSE: IMPARISIL·LÀBICS Enunciat: uetus -eris, 'vell' Base: uetĕr- |
||
Singular | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | uetus | |
Vocatiu | uetus | |
acusatiu | uetĕrem | uetus |
Genitiu | uetĕris | |
Datiu | uetĕri | |
Ablatiu | uetĕre | |
Plural | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | uetĕres | uetĕra |
Vocatiu | uetĕres | uetĕra |
Acusatiu | uetĕres | uetĕra |
Genitiu | uetĕrum |
|
Datiu | ueterĭbus | |
Ablatiu | ueterĭbus |
NOTES:
[1] En canvi, la primera forma de l'enunciat és la que s'usa com a nominatiu i vocatiu singular per als tres gèneres i com a acusatiu singular del gènere neutre (vid. les taules d'aquest capítol).
[2] Alguns exemples: prudens -ntis ('prudent'), ingens -ntis ('ingent, immens'), frequens, -ntis ('freqüent'). Si et fixes, formalment serien falsos imparisil·làbics (tenen diferent nombre de síl·labes en el nom. i en el gen. sg., però la seva arrel acaba amb dues consonants). Quan més endavant s'estudiï el participi de present actiu dels verbs llatins, veuràs que pertanyen a aquest tipus adjectival (per exemple, el participi de present actiu del verb amo és amans -antis, 'el que estima, amant').
[3] Adjectius de nominatiu en -ax (p.e.: loquax -acis, 'loquaç, xerraire'), en -ix (felix -icis, 'feliç') o en -ox (uelox -ocis, 'veloç').