1. FLEXIÓ NOMINAL: les cinc declinacions del substantiu

1.5. Tercera declinació (1): introducció

  

 

 

 

DESINÈNCIES GENERALS DE LA TERCERA DECLINACIÓ

Singular

Plural

Masculí / Femení

Neutre

Masculí / Femení

Neutre

Nominatiu

      -s  /  Ø [1]

    Ø [2]

-es

-a  /  -ia

Vocatiu

-s  /  Ø

Ø

-es

-a  /  -ia

Acusatiu

-em

Ø

-es

-a  /  -ia

Genitiu

-is

-is

-um / -ium

-um / -ium

Datiu

-i

-i

-ibus

-ibus

Ablatiu

-e

-e / -i

-ibus

-ibus

 

En blau: desinències pròpies dels temes en -i o parisil·làbics.

 

 

 

Com es pot saber si un substantiu és parisil·làbic o imparisil·làbic?

 


MASCULINS I FEMENINS

 

  S’ha de comptar les síl·labes de les dues formes de l’enunciat:

  • Mateix nombre de síl·labes  parisil·làbic (gen.pl. –ium)  

   [Exemple: rex regis]

 

  • Diferent nombre de síl·labes (i la base no acaba amb 2 consonants) → imparisil·làbics (gen. pl. um)

   [Exemple: auis auis]

  • Diferent nombre (i la base acaba amb 2 consonants)  imparisil·làbics (gen.pl. um)

   [Exemple: urbs urbis]. Són els anomenats falsos imparisil·làbics

 

NEUTRES

  Tots imparisil·làbics menys els que tenen el nom. sg.  acabat en:

  • -re      [Exemple: mare maris]
  • -al       [Exemple: animal animalis]
  • -ar       [Exemple: exemplar exemplaris]

 

 

 

 

 

 

 

Diferències en la declinació de parisil·làbics i imparisil·làbics

 

IMPARISIL·LÀBICS

(o temes en consonant)

PARISIL·LÀBICS

(o temes en -I)

masc.

fem.

  •  Genitiu plural en –um

  •  Genitiu plural en –ium

neutre

  •  Nom. / voc. / ac. plural en –a

  •  Genitiu plural en –ium
  •  Nom. / voc. / ac. plural en –ia
  •  Ablatiu singular en –i

 


NOTES:

[1] Els substantius masculins i femenins prenen desinència -s o desinència zero segons com acabi la seva arrel. Tanmateix, el més simple és que declinis el nom. i voc. singular tal com aparegui en la primera forma de l'enunciat. Recorda que aquesta forma és la del nom. sg. i que el voc. sg. (excepte per als substantius en -us de la segona declinació) en llatí és sempre idèntic a aquell cas.

[2] Al llarg de la seva flexió, diversos substantius de la tercera declinació experimenten modificacions fonètiques en alguna vocal de l'arrel. Per tant, fem extensible als substantius neutres la recomanació apuntada a la nota precedent per als masculins i femenins. Tal com sigui la primera forma de l'enunciat, així serà el nom./voc./ac. singular del substantiu.