Apunts de cultura del Lliurament 4

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríada Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva (igual que el temple Capitoli de Roma) o bé al culte de l'emperador. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats.

L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic (segons alguns etrusc). Així, s'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella), on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé, més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no es trobava solament davant la façana. Els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple, fos completant-la tot al voltant del temple però amb mitges columnes adossades a les parets, com a la Maison Carré (Hostal Carrat) de Nimes. 

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu, i els homes no entraven a pregar-li. Per això la monumentalitat del temple en el seu exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte (oracions i sacrificis), el qual es realitzava fora de l'edifici, principalment entorn de l'altar (ara) situat en general just davant del temple. 

A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat.