Apunts de cultura del Lliurament 2 - Les termes

La temperatura adequada de l'aigua i de totes aquestes sales s'aconseguia per mitjà d'un reeixit sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua, generalment tancada en una caldera situada just damunt el foc per als banys calents i en una altra caldera un poc més allunyada per als banys tebis. L'aigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades de plom. Alhora el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània d'uns 60 centímetres d'alçada anomenat hipocaust (hypocaustum), cobert per la suspensura, és a dir, el paviment de les sales calentes elevat per mitjà d'uns petits pilars (pilae), generalment de maons, distribuïts de manera regular. L'aire calent també recorria l'interior de les parets per dos sistemes: el més antic era deixar un espai buit mitjançant unes rajoles amb pius aplicades a la paret (tegulae mammatae), mentre que posterioment es va demostrar força més efectiu farcir les parets amb fileres de conduccions formades per peces rectangulars de ceràmica (tubuli). Així l'aire escalfava primer l'ambient del caldarium, que arribava als 55º, i quan després arribava a la zona més allunyada del tepidarium havia perdut una part de la seva calor, de manera que aquesta sala es mantenia entre 25º i 30º. Finalment s'escapava cap a l'exterior per unes obertures situades a la part superior de les parets del tepidarium. El confort i el luxe de les sales superiors tenia com a contrapartida unes condicions de treball duríssimes (altes temperatures, fum, sutge, estretor) per als esclaus que feinejaven entorn dels forns.

Des del punt de vista arquitectònic les sales de bany de les termes solien estar cobertes per voltes de formigó, el material més resistent a les humitats, i les seves plantes, per mitjà d'absis, van tendir a les formes arrodonides, que conservaven millor la calor. D'altra banda, les parets totalment tancades i la foscor interior de les primeres termes van anar sent substituïdes, gràcies a la introducció dels tubuli, per parets amb grans finestrals adientment orientats a fi de deixar entrar el màxim de llum i de calor del sol. I si tenien vidres dobles es beneficiaven, a més, de l'efecte hivernacle.