Apunts de cultura del Lliurament 2 - Les termes

Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions que l'ocupaven durant el dia. El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social (de vegades fins i tot esclaus), i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i la mala reputació que això donava als establiments i en especial a les dones que les freqüentaven. Emperadors com Hadrià o Marc Aurelivan intentar imposar-hi horaris diferents, de manera que al matí hi anessin les dones i a la tarda els homes, però és dubtós que hi reeixissin.

La primera sala del recorregut per les termes era l'apodyterium o vestidor. Hom s'hi despullava i desava la roba en unes fornícules o nínxols oberts a la paret o en uns armaris de fusta sota la vigilància d'un esclau, a qui es pagava el servei. Dins les termes se solia anar nu, llevat d'unes sandàlies amb sola de fusta que servien per no cremar-se els peus amb el terra calent.

Els qui volien (sobretot els joves) començaven per escalfar-se a la palestra (palaestra) després d'untar-se d'oli. La palestra consistia en una pista a l'aire lliure més o menys gran coberta d'arena i voltada de porxos. Les activitats físiques més habituals eren córrer, jugar a pilota, exercitar-se amb peses o amb la lluita, i donar cops de puny en un sac ple de sorra. Hi havia, però, qui s'estimava més prendre mandrosament el sol en una terrassa (solarium).

A continuació hom es dirigia a les sales de banys, que solien estar arrenglerades al costat de la palestra en una successió ascendent de temperatura: freda, temperada i calenta. Tanmateix els banyistes, amb l'objectiu d'acostumar el cos a la calor, solien iniciar el seu itinerari per la sala temperada o tepidarium, on es podien remullar amb aigua tèbia o, si no hi havia banyera, s'asseien simplement en un banc.

Tot seguit es passava a un espai més calent. El principal era el caldarium, que tenia almenys una banyera (alueus) amb graons, en els quals hom s'asseia per remullar-se amb aigua calenta (40º), i una pica d'aigua freda (labrum) per refrescar-se quan la calor es tornava massa intensa. En aquesta sala, amb l'estrígil una mena d'espàtula corba de metall- es treien la capa formada no solament per la brutícia i la suor, sinó també per l'oli i els ungüents que s'haguessin posat anteriorment. Algunes termes disposaven, a més a més, d'una cambra de petites dimensions, generalment circular, anomenada laconicum, si era per a saunes seques, o sudatorium, si era per a saunes humides.

A la fi s'arribava a la sala de banys freds o frigidarium, on hi havia una o diverses banyeres: els més agosarats hi anaven directament, mentre que els més prudents tornaven a passar abans pel tepidarium amb la finalitat de suavitzar la transició. Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure (natatio) per practicar la natació.

Hi havia altres dependències secundàries, com les latrines públiques i una sala de massatges, en la qual la cura del cos per mitjà de l'esport i el bany es complementava amb un servei de massatges, depilació i perfums a càrrec d'esclaus. Les latrines públiques (forica) estaven formades per bancs col·lectius sota els quals corria una canal que evacuava les deposicions. Una altra canal d'aigua situada davant els bancs permetia rentar els raspalls amb els quals hom es netejava en acabat.