8. L'Estat

Actv. Estat

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

A Espanya, per exemple, les capitals provincials solen ser en quasi tots els casos el nucli principal dins la seva circumscripció i suposen alhora una part cada vegada més important respecte al total demogràfic de la província. Aquesta creixent macrocefàlia, que té més rellevància a l’Espanya interior, on sovint les capitals són els únics centres dinàmics amb capacitat per absorbir una part de l’èxode rural, arriba al seu màxim en aquelles ciutats que compleixen a més la funció de capitals regionals (Saragossa, Valladolid) o nacional (Madrid), les quals sobrepassen les dues terceres parts de la població provincial.

A totes aquestes capitals provincials, la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda locals, i impulsa de manera indirecta el desenvolupament d’altres activitats que es beneficien de les economies externes generades.

Font: MÉNDEZ, R.; MOLINERO, F., Geografia y Estado. Madrid: Cincel, 1986

1. Identifiqueu les idees principals del text.

  • Les capitals de províncies acostumen a ser el nucli principal de la seva província.
  • Dins de cada província es dona lloc un fenomen de macrocefàlia de la seva capital, ja que la població és una part creixent del total provincial especialment a les
  • capitals que també són capitals regionals o nacionals.
  • La macrocefàlia es especialment important a l’Espanya interior amb èxode rural.
  • La centralització administrativa fa augmentar l’ocupació i la demanda a les capitals provincials.

2. Expliqueu de quina manera i per què la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda de serveis a nivell local.

La capitalitat provincial comporta un emplaçament obligatori d’un seguit de serveis a la ciutat que serà capital provincial: hospitals, universitats, diputació...

Comporta una concentració de població ja que ofereix més lloc de treball i desplaçaments més freqüents per tal de gaudir dels serveis i fer gestions administratives.

Aquesta concentració fa que hi hagi una demanda de locals relacionats amb la funció politico-administrativa que desenvolupen les capitals provincials, dins de la seva

circumscripció. També hi ha una atracció per la població d’anar-hi a viure per tant comporta un augment dels habitatges i dels serveis públics que demana aquesta

mateixa població que es trasllada (escoles, llars d’infants, transports públics, connexions amb altres pobles...)

3. Exposeu les característiques i competències de les diferents escales (administracions) en l’organització político territorial de l’Estat espanyol.

L’estat espanyol s’estructura en tres nivells d’organització polític territorial:

- Municipis: són l’àmbit bàsic de l’administració local i el d’origen medieval, en el qual el govern i l’administració corresponen als ajuntaments.

Aquests tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la llei de base de règim local (1985) algunes d’aquestes competències són

la seguretat en llocs públics, el transport públic...

- Províncies: entitat local amb personalitat jurídica pròpia que és formada per l’agrupació de municipis. L’Estat considera la província com el seu òrgan d’organització en l’àmbit

provincial (recopilació d’impostos, organització del trànsit, educació...). El govern i l’administració d’aquesta correspon a la diputació provincial, un conjunt de diputats provincials,

escollits entre els alcaldes i els regidors que representaran els seus municipis. Les províncies van néixer per el decret de l’any 1833.

- Comunitat autònoma: va aparèixer per primer cop en la constitució de 1978, en la qual es reconeixia i es garantia el dret de l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren

l’Estat, les primers que van ser reconegudes van ser Catalunya i el País Basc l’any 1979. L’Estat es format per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes al nord d’Àfrica.

Cadascuna d’aquestes té reconeguda una certa capacitat d’autogovern amb autonomia administrativa i legislativa en diversos aspectes especificats en la constitució:

ordenació del territori i urbanisme, agricultura, ramaderia..etc.