Exercicis. Política territorial

Divisió provincial d'Espanya

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

A Espanya, per exemple, les capitals provincials solen ser en quasi tots els casos el nucli principal dins la seva circumscripció i suposen alhora una part cada vegada més

important respecte al total demogràfic de la província. Aquesta creixent macrocefàlia, que té més rellevància a l’Espanya interior, on sovint les capitals són els únics centres dinàmics

amb capacitat per absorbir una part de l’èxode rural, arriba al seu màxim en aquelles ciutats que compleixen a més la funció de capitals regionals (Saragossa, Valladolid) o nacional (Madrid),

les quals sobrepassen les dues terceres parts de la població provincial.

A totes aquestes capitals provincials, la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda locals, i impulsa de manera indirecta el

desenvolupament d'altres activitats que es beneficien de les economies externes generades.

Font: MÉNDEZ, R.; MOLINERO, F., Geografia y Estado. Madrid: Cincel, 1986

Qüestions.

1. Identifiqueu les idees principals del text.

 

2. Expliqueu de quina manera i per què la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda de serveis a nivell local.

 

3. Exposeu les característiques i competències de les diferents escales (administracions) en l’organització polí tico territorial de l’Estat espanyol.

 

Solucionari:

 

Organització política del territori . La província

 

1) Les idees bàsiques que s’expressen en aquest text són:

 - les capitals provincials solen ser el nucli principal de la seva província

 -dins de moltes províncies es produeix un fenomen de macrocefàlia de la seva capital, ja que la  seva població és una part creixent del total provincial, especialment a les capitals

 que també  son capitals regionals o nacional. -aquest fenomen és especialment important a l’Espanya interior amb èxode rural. -la centralització administrativa fa augmentar

l’ocupació i la demanda a les capitals provincials

 

2) Cal  destacar:
-Que la capitalitat provincial comporta l’emplaçament obligatori d’una sèrie de serveis a la capital provincial: hospital general, audiència provincial, universitat, diputació provincial, per exemple.

Això comporta concentració de població qualificada per treballar i persones que es desplacen  a la capital per gaudir dels serveis i fer gestions administratives.

-Aquesta concentració converteix el sector serveis en el motor de l’ocupació i la demanda locals relacionat amb la funció político - administrativa que

 desenvolupen les capitals provincials dins la seva circumscripció. Com a exemples pot adduir el desenvolupament dels serveis administratius

 públics i privats, serveis a les empreses juntament amb els serveis de restauració i hostalera i els serveis comercials.

-L’ atracció de la població comporta augment dels habitatges i dels serveis de vida quotidiana que demanda la població que es trasllada a viure a la

 la capital (escoles, llars d’infants...). Cal valorar que l’alumna faci incidència en les tres tipologies de serveis.

3) Cal  esmentar i comentar els tres nivells en què s’estructura l’organització político-territorial

de l’estat espanyol: comunitats autònomes, províncies i municipis.

- Anomenar els òrgans d’administració i govern de cada un dels tres nivells: govern i parlaments autonòmics, diputació provincial, i ajuntament -esmentar què són les competències

 autonòmiques, amb especial incidència amb la seva facultat executiva i legislativa d’autogovern.

- Esmentar la funció d’òrgan de l’administració desconcentrada de l’Estat que té la província i   també la funció d’òrgan de l’administració local.

- Esmentar les competències municipals del ajuntaments

 - En la resposta cal valorar que es doni la mateixa informació de cada un dels nivells funcionals i  es valorarà positivament que l’alumne posi exemples concrets de competències autonòmiques,

provincials i municipals. Es valorarà de manera molt positiva que l’alumnat exposi els diferents moments de creació dels tres àmbits de l’organització territorial: constitució de 1978, pel que fa a

les comunitats autònomes; el decret de l’any 1833 pel que a les províncies; i els orígens medievals de la majoria dels municipis