3. Actv. Divisió territorial de Catalunya

Activitats i Solucionari.

La divisió territorial de Catalunya

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

La Comissió d’experts creada per revisar el model d’organització territorial de Catalunya considera que el marc comarcal definit el 1987 segueix sent un punt

de partida globalment vàlid. Tanmateix, la Comissió planteja la conveniència de crear sis noves comarques, atenent els criteris següents:

A. Cercar, en la delimitació de les vegueries, el relligament territorial i l’encaix dels municipis situats a les àrees de transició entre conjunts regionals.

B. Reconèixer unitats molt cohesionades des d’un punt de vista socioeconòmic i algunes amb un alt potencial demogràfic.

C. Tenir en compte la major part de les reivindicacions comarcals que es van posar de manifest en la consulta municipal de 1987 sobre el mapa comarcal.

D. Reforçar àmbits de relativa amplitud territorial però amb una migrada potència demogràfica i urbana, amb voluntat d’equilibri territorial, per tal de donar un

major impuls i reconeixement polític d’espais físicament i socio econòmicament ben diferenciats.

E. Recollir la major part de fets comarcals històrics que mancaven per reconèixer, així com resoldre les principals contradiccions entre la percepció popular tradicional

de l’adscripció comarcal i l’encaix administratiu actual.

Aquestes comarques són: Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Moianès, Segre Mitjà, Selva Marítima i Vall de Camprodon.

Cadascuna de les noves comarques s’articula al voltant d’un àmbit territorial mínim, que es basa en uns nuclis urbans consolidats: Blanes, a la Selva Marítima; Calaf,

a l’Alta Segarra; Camprodon, a la Vall de Camprodon; Martorell, al Baix Llobregat Nord; Moià, al Moianès, i Ponts al Segre Mitjà.

 Font: Comissió d’experts, Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Barcelona, 2000

Qüestions.

1.Identifica les semblances i diferències que trobeu entre els criteris B i D, d’una banda, i els criteris C i E, de l’altra.

2. Indica el significat de l’últim paràgraf del text i digueu per quins motius creieu que la Comissió dóna importància al que s’hi exposa.

3. Exposa els criteris a partir dels quals es va    realitzar la divisió comarcal a Catalunya el 1936  i les modificacions que s’hi van introduir el 1987.

 

Solucionari:

La divisió territorial a Catalunya.

 

1)  Cal adonar-se que entre els criteris B i D podem trobar:

 -Semblances: reconeixement d’unitats territorials cohesionades des  del punt de vista socioeconòmic

-Diferències: el criteri B té com a objectiu unitats territorials amb un elevat potencial demogràfic, mentre que el criteri D està adreçat a unitats territorials

amb poca potència demogràfica i urbana. Aquest darrer, també te una entitat que el diferencia del territori que l’envolta

Cal adonar-se que entre els criteris C i E podem  trobar – Semblances : donar satisfacció a  les reivindicacions comarcals de diverses unitats territorials

- Diferències: el criteri E va especialment dirigit a reconèixer reivindicacions històriques o basades en la percepció popular, mentre que el criteri C tracta de satisfer les reivindicacions    

  comarcals que es van manifestar en la consulta als municipis feta al 1987.

2) A l’últim paràgraf del text la Comissió dóna importància a dos fets:
- que cada nova comarca tingui un àmbit territorial mínim
- que aquest àmbit territorial estigui centralitzat per un nucli urbà consolidat

Això és important perquè l’existència d’un nucli urbà consolidat possibilita:
-l’ articulació econòmica i social del conjunt dels municipis de la comarca
- la centralització dels serveis comarcals en un centre urbà.

3)    En la resposta a aquesta pregunta  hauries de fer una exposició en la qual hi apareguessin els següents punts:

Divisió comarcal de 1936:
- elaborada en el context de l’autonomia de la Generalitat republicana
- confeccionada a partir dels treballs de la Ponència per a l’estudi de la Divisió Territorial

  de Catalunya, dirigida pel geògraf Pau Vila

 - basada en l’enquesta als municipis i en els partits judicials existents

 -creació de 38 comarques agrupades en 9 regions

 

Divisió comarcal de 1987:
- basada en la Llei de la Divisió i Organització Comarcals de Catalunya
- pren com a base de delimitació comarcal i una enquesta formulada als municipis

  on es demanava en quina comarca es considera que pertanyen

- creació  dels consells comarcals com a òrgans d’administració comarcal

- crea 3 noves comarques (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça), a més de  mantenir les 38 comarques del 1936.